Etiquetes

, ,

A través de Zite he arribat a una pregunta de Quora, amb el títol “How can I convince myself that I am an awesome developer?” on posa de manifest el què sovint penso i, crec, també podria pensar algun altre programador: sovint, tot i tenir experiència i haver realitzat projectes complexos, ens trobem amb reptes que requereixen un aprenentatge molt gran i poden arribar a ser frustrants.

Les respostes aborden diversos punts de vista, tant pel què fa a què s’entén per “awesome developer” com per admetre que sempre hi pot haver algú millor que nosaltres. Amb tot, volia reflexionar-ho una mica aquí, perquè entenc que hi ha elements que condicionen aquesta sensació.

L’ofici del programador sovint es veu com si fos una tasca molt concreta, des de fora. Però qui programa sap que hi ha molts llenguatges, maneres de fer les coses, entorns concrets… I ja hauríem de començar pensant que un programador i un desenvolupador de programari no seran sempre un mateix rol. Assumirem que, com a tal, el programador coneix la metodologia de programació, o sigui, la lògica al voltant de la comunicació home-màquina i viceversa, i el processament de les dades que se n’obtenen.

Podríem veure també la metodologia com a l’abstracció del moment en què planifiquem i escrivim el codi font d’un programa. I a partir d’aquí, podem entendre que, un cop fet l’esboç en “paper” (o al cap, o en una aplicació que ens hi ajudi), quan s’ha d’escriure el codi, la cosa canvia. Perquè, com vaig comentar en un apunt fa uns dies, hi ha molts llenguatges diferents, amb virtuts i defectes i objectius més o menys concrets.

Així doncs, el programador podrà aprendre més o menys ràpid, en funció de la pràctica i la capacitat d’abstracció, entre d’altres, un nou llenguatge. Però això, en un projecte concret, pot suposar una càrrega important, i pot fer entendre al propi programador que no està prou preparat.

Ahir parlava de l’especialització, en el cas de mossegalapoma. Això és aplicable també en aquest cas: entenc que no cal que em convenci que soc un bon programador. No seré mai el millor, perquè hi ha genis arreu del món cada cop més connectats i visibles, i per tant no tinc cap rànquing al que m’hagi d’ajustar. I com que en el meu cas programo com a ofici, però també per vocació -és el què faig i m’agrada, ja des de les èpoques de GW-Basic-, l’únic convenciment que necessito és el contrari: que tinc encara molt camí per recórrer, i que com més temps passi, segurament més cruïlles em trobaré. El que he triat i el que triaré serà el què decidirà en què m’especialitzo més. Sovint, més per necessitat o falta de temps que per ganes.

Per tant, sabent que hem escollit un àmbit que evoluciona constantment, el primer que ens cal assumir és que sempre haurem d’aprendre i podrem millorar. I quan ho fem obtindrem, a la vegada, la sensació de saber més, i nous reptes per davant.

Anuncis