Etiquetes

, , , ,

Cada diumenge publiquem, des del Canal Digital, un reportatge més extens sobre tecnologia a Nació Digital, per torns, amb en Jordi Masachs. Aquesta setmana li ha tocat a ell, i ha volgut posar una mica de “pebre” al debat entre Windows o Mac amb l’article PC o Mac: quin em compro?. I, de nou, crec que els comentaris dónen per una anàlisi a part: el de la polarització innecessària. No cal ser un gran defensor de cap plataforma, de la mateixa manera que no veig massa gent defensant aferrissadament Renault enlloc de Ford, per exemple. I, a més, si algú ho fes, potser veuria que el què li cal és un ciclomotor.

Com a les pel·lícules, amb en Jordi ens solem repartir el paper de “poli bueno-poli malo”: els seus articles, quan els llegeixo, em sonen més frescos, mentre que els meus intento que siguin el més “enciclopèdics” possible per poder treure alguna conclusió de l’anàlisi. És per això que jo no m’atrevia amb un “PC vs Mac”: en primer lloc, perquè soc usuari de PC de sempre i no he fet servir tant un Mac, i per l’altre, perquè jo soc un dels que, per dins, pensa que Linux és un terreny desaprofitat del que se n’hauria de parlar per interès general, tot i que, al final, i després d’anys de fer-ho, no serveixi per res.

Per això em fa gràcia quan veig els comentaris de l’article: més enllà d’una errada que se’ns va escapar a tots durant la revisió (el text original indicava que Mac OS estava basat en Linux, quan en realitat està basat en UNIX, i Linux és un clon de UNIX, d’aquí que comparteixin comandes del terminal), la resta de comentaris es polaritzen entre PC, Mac i Linux a parts gairebé iguals. I això és el què em sobta: Linux amb prou feines supera un 1% de quota d’ús en ordinadors personals. Deixo la dada perquè de vegades, a jutjar pels comentaris, semblaria que hi ha un gran exèrcit de linuxeros, però la realitat és ben diferent.

Per aconsellar a la gent, em remeto a l’article: depenent de l’ús, ens valdrà més Mac o Windows. Evidentment, no és el mateix comprar un ordinador a peces que un producte tancat, ni per preu ni pel què pot costar mantenir-lo, ni pels serveis que obtindrem després. Però, i d’això en Jordi de ben segur que ens en parlarà aviat, s’ha d’apuntar a la tercera via. I no parlo de política, sinó del debat sobre quin ordinador comprar: jo ja he començat a recomanar tablets, en alguns casos.

Perquè per mi, l’era de “tothom ha de tenir un ordinador a casa” ja és història. De fet, n’hi diuen l'”era post-pc”.

I el què realment em sorprèn és que, a aquestes alçades, jo encara m’hagi d’enfadar cada cop que he de fer servir la impressora multifunció que, pel què em va valdre i per com falla, em podrien haver regalat al comprar un pack familiar de refresc de cola…

En realitat, estem a l’era dels contrastos. En tots els sentits.

Ah! I avui, de bonus, ja que parlo d’en Jordi, la vídeo-entrevista que li van fer al Mobile World Congress de l’any passat. A finals d’aquest febrer ens hi podreu tornar a veure, al MWC!

Anuncis