El primer cop que vaig sentir parlar sobre l’HTML5 no vaig poder evitar pensar que la seva arribada seria un procés molt llarg. La seva adopció havia de passar per la definició d’estàndards perquè després els fabricants l’implementessin als navegadors. I històricament -sobretot en el cas de l’Internet Explorer-, això podia tardar anys, si hi havia sort i arribava als usuaris finals. Però la situació és molt diferent. Però tot i haver passat força temps, sembla que les plataformes mòbils d’Apple i Google han estat un dels principals trampolins de l’HTML5.

Tot i que no en són els principals impulsors, doncs, si que hi ha un argument a tenir en compte: la creació d’aplicacions en cada plataforma. De fet, una de les principals diferències quan comparem una aplicació creada específicament pel mòbil i un web adaptat és que el web és multi-plataforma, fet que és un avantatge. A favor de les aplicacions específiques per mòbil cal dir que solen tenir un comportament més amable amb l’usuari, ja que no han de passar per l’aplicació del navegador i estan programades íntegrament segons les característiques i capacitats d’una plataforma determinada.

I, ara per ara, tenim dues grans plataformes al món: iOS i Android. No només en número d’usuaris sinó també en número d’aplicacions, que s’han hagut de fer dues vegades, una per cada sistema. I des de l’any passat, sobretot, amb l’arribada i popularització d’altres sistemes operatius (Windows Phone, Firefox OS, aviat Tizen…) sembla que la diversificació està promovent cada cop més l’ús de les anomenades aplicacions web (webapps), que malgrat els seus inconvenients, presenten avantatges com una única versió a mantenir per tots els terminals.

Així que sí: Google i Apple, i la seva lluita en l’àmbit dels sistemes operatius mòbils, ha accelerat l’ús de l’HTML5. Tant a nivell de navegadors com de desenvolupadors. I encara ens queda molt per veure: el ritme d’actualització de Chrome i Firefox és molt ràpid, i Microsoft sembla que pot voler treballar en aquest camí, si abans no ha perdut la rellevància que manté l’Internet Explorer.

Un dels problemes, però, és que ara mateix estan començant a conviure els plantejaments de l’HTML5, molt més “interactius” de cara a l’experiència d’usuari, amb sistemes de medició arcaics que penalitzen el recompte quan s’utilitzen tecnologies com AJAX, que fan que determinats sectors que necessiten una anàlisi important de les visites vegin frenades les possibilitats d’actualitzar-se utilitzant propostes innovadores sense renunciar a la informació de l’audiència. Però amb això podria omplir, com a mínim, un o dos apunts més. Així que ja en parlarem més endavant!

Advertisements