Etiquetes

, , , , , , , , ,

Sento llunyans ja els dies en què feia servir l’ordinador sense connexió a Internet. Gairebé tant com el peculiar soroll del mòdem quan es connectava, o el dels disquets quan l’ordinador els llegia. Llavors tot semblava molt diferent: Bill Gates era l’enemic, estàvem convençuts que Linux dominaria el món i esperàvem que ben aviat els dispositius de realitat virtual fossin com un joystick, que tots en teníem. Deu anys després, ni tinc cap d’aquells cascos immensos, ni he aconseguit convèncer a tothom que deixi Windows. I Bill Gates no em cau pas malament…

Però el que més em sobta és la situació actual, de descontrol, en referència als sistemes operatius. No crec que Microsoft s’imaginés mai que hauria de perseguir tants usuaris per intentar convèncer-los -en va- de la necessitat d’actualitzar-se el sistema operatiu o la versió del navegador.

Tot i que les estadístiques de les que disposem no són completament reals -no hi ha un cens de tots els ordinadors en actiu per saber quin sistema operatiu tenen, així que es prenen percentatges de visites en conjunts de webs el més amplis possibles-, ara mateix la situació global, segons NetMarketShare seria la següent:

– El sistema operatiu més utilitzat és Windows 7, que va aparèixer per primer cop l’any 2009 (aviat farà cinc anys) amb gairebé el 50% de quota d’ús.

– El segueix Windows XP, amb gairebé el 30%. Un de cada tres ordinadors tenen instal·lat un sistema operatiu publicat l’any 2001, ara en fa 13, i que el 8 d’abril d’aquest 2014 deixarà de tenir suport per part de la companyia.

– En tercer lloc, amb menys d’un 10%, hi trobem les versions 8 i 8.1 de Windows, les més recents. Els canvis continus de la companyia sobre la seva interfície fan que cada cop sigui més complicat comprendre’l, i sembla que no té massa suport per part dels usuaris. Fins i tot alguns fabricants encara opten pel Windows 7 en equips nous.

– La quarta posició és pel Windows Vista, de l’any 2005. Té poc més d’un 3% de quota d’ús. El gran creixement en la venda d’ordinadors d’aquells anys en què va intentar substituïr XP, fins que va arribar Windows 7, li va donar unes xifres que mai hauria merescut si ens fixem en la quantitat de crítiques que va rebre.

– En cinquena posició, hi trobem Mac OS X 10.9, la darrera versió (Mavericks). Supera el 3%, com el Vista, però si li sumem la resta de versions anteriors tindria al voltant d’un 7% de quota. Tot i la cada vegada més important popularització dels productes d’Apple, l’arribada de “l’era post-PC” ha frenat les vendes i ha fet que les xifres es mantinguin estables.

– Finalment, Linux (GNU/Linux), en sisena posició, té poc més de l’1,5% de quota de mercat en els sistemes operatius. I la xifra inclou diverses distribucions i versions, de manera que la xifra s’hauria de comprar al 7% de la suma de versions de Mac OS, o al més del 90% que suposen les diferents versions del Windows.

Per tant, tenim un panorama que hauríem pogut veure, amb diferent distribució de versions, força anys enrere. Exactament el mateix, però amb una diferència: Microsoft no sembla tenir cap mena de control sobre més del 30% dels seus usuaris. Tenen Windows perquè els va tocar. I no estan disposats a pagar o a fer esforços per actualitzar-lo, o potser no disposen del maquinari adequat.

Apple ja ha començat a treballar en aquest sentit donant exemple -perquè poc més pot fer, amb menys del 10% de quota de mercat en aquest àmbit-: oferir les actualitzacions de sistema operatiu de forma gratuïta. Encara hi haurà qui prefereixi esperar o no tingui recursos de maquinari per instal·lar-la, però això facilita que no hi hagi equips sense suport pel món. Equips extremadament susceptibles a virus, atacs…

I jo ja no sé si desistir: solc parlar molt de Linux. De fet, per la meva feina l’utilitzo cada dia, en servidors o a l’ordinador. Però mai he aconseguit una bona taxa de conversió d’usuaris. I, veient els percentatges globals, crec que ni jo ni ningú. Podria donar per molt analitzar quin ha estat el motiu principal de tot això, però en general de moment podem pensar-ne un de fàcil: Windows és l’opció preinstal·lada als ordinadors. Però de motius n’hi ha més, i ja m’he allargat molt, avui.

En general doncs, la lluita per l’escriptori la tenen guanyada uns dinosaures que no es volen extingir. Fora de control, Microsoft és l’única companyia que podria solucionar-ho, però les opcions fàcils suposarien un preu massa elevat, i la inacció de l’època Ballmer sembla que ha acabat d’enfonsar la companyia en aquesta situació. Satya Nadella té moltíssima feina per fer. Fins que algú popularitzi alguna frase com “Tablet killed the PC star”.

 

Anuncis