Etiquetes

, , ,

Escrit diumenge des de l’iPad, i publicat des del mòbil dilluns al matí.
Esperant el tren m’inspiro. Obro la motxil·la i trec l’iPad. Miro al meu voltant i escolto: identifico gent que parla en català, castellà i anglès. I algú més que sembla francès, però em queda lluny per distingir-lo bé. Avui és diumenge, un diumenge atípic. Despert des de bon matí, he agafat un AVANT que en poc més de mitja hora ha fet el trajecte de Girona fins a l’estació de Sants. He sortit cap al metro mentre em repetia “línia 3 fins a plaça Espanya”. En deu minuts de rellotge agafava un altre tren, tres parades més, ara fins a plaça d’Europa. M’ha semblat curiós el paral·lelisme. He baixat i m’he creuat amb aquells que veuré més aquesta setmana. He caminat menys de cinc minuts fins a Fira Gran Via. Foto, tuit, recollir l’acreditació. “Maleïda bateria del mòbil”, no és ni migdia i ja està per sota del 30%. Aprofito i m’acosto a la sala de premsa. Carrego el mòbil -poquet-, i surto cap al tren de nou, ara cap a plaça Espanya per agafar la línia 1 fins a Urquinaona. D’allà, a dinar ràpid, i després cap al Palau de la Música, on premsa i unes quantes empreses tecnològiques comparteixen visions, mandonguilles, cervesa i “bussiness cards”. Carcasses que netegen la pantalla (perquè per dins són com un drap, no perquè siguin última tecnologia), mòbils de vuit nuclis prou barats (perquè al cap i a la fi els que ens ensenyen avui no passen de gamma mitjana), invents diversos, aplicacions per reduir la despesa en Mb al mòbil, i uns objectius per iPhone que, tot i que no en tinc cap, em regalen perquè provi, i així ho faré. Anglès amb tots els accents (lolailo, afrancesat, gairebé xinès o completament americà) i una queixa: amb maletes, jaquetes i prospectes s’hauria agraït un guarda-roba, tot i que la vetllada ha estat agradable i productiva. Surto i ja és fosc. De nit, tot i ser menys de les vuit. Al davant, la parada del metro. Trec la T-10 de la butxaca (tot i que pel preu, vénen ganes de guardar-la en una caixa forta). Entro i busco la via que em torni a Sants. Deu minuts més, en un metro ple. Arribo molt abans que surti l’AVANT de tornada a Girona. Pensi, mentrestant, que això d’avui era un simulacre, que demà, i fins dijous, hi tornaré, però llevant-me més d’hora. I així, esperant el tren, m’inspiro. Obro la motxil·la i trec l’iPad. Miro al meu voltant i escolto…

Anuncis