Publicat entre l’iPad i el mòbil,  com la resta de la setmana.
Ara que m’hi estic acostumant ja s’acaba. El darrer dia complet al Mobile World Congress comença amb una fina pluja a Girona, però desapareix als pocs minuts de passejar amb l’Ausa i en Ter, i no apareix de nou. Arribo cinc minuts abans al tren, amb menys son i amb feina pendent: preparar l’article sobre Upp i posar en ordre tot el què he vist aquests tres dies, diumenge inclòs. Sovint tanta informació mareja, fins al punt de sentir que només sé que no sé res. Intento recordar, amb l’ajut dels apunts, tant el què he vist com les opinions que he compartit, en cinc idiomes diferents, amb gent que en sap un munt i que fa que valgui la pena compartir dies de presses, llargues caminades i intents de caçar-ho tot, sabent que serà impossible. La locució pressumptament en català ens recorda que ja estem a punt d’arribar a Sants. Camino, agafo de nou el metro, aquest cop molt buit, i un FGC, com sempre ple a vessar. Arribo, ensenyo el DNI i m’acosto fins a la zona de premsa, on em saluden en Guillem i l’Adrià, els primers catalans als que “atraco” demanant unes declaracions pel reportatge de catalans al Mobile World Congress. Són ràpids i efectius, aviat estem esmorzant i repassant l’agenda, que per mi té diverses prioritats. La primera, anar cap al pavellô català. Em caça una responsable de premsa de Fujitsu abans i m’ensenya unes pantalles tàctils interessants, que responen al tacte i a la imatge que mostren, si demà tinc temps en parlaré, penso. Torno a la feina que tenia encomanada. Parlo amb diverses empreses. Totes contentes de ser allà, totes amb seu a Catalunya. Tenim un patrimoni d’innovació que no ens el podem ni imaginar. Dinem, avui que per fi descobreixo on fer-ho sense passar per caixes inflades per la visita de directius estrangers. Dinem d’hora, però així arribem a temps a l’altre espai de representació catalana. Parlem amb en Germà, que és un pou de ciència, com el seu esguard, i amb la Cristina i en Joan Carles. Tenim material, tornem a la sala de premsa i comencem a preparar el reportatge. L’acabem a temps. Surto mentre en Jordi prepara les fotos i em trobo de nou amb l’Adrià i en Joan, un altre d’aquells “veterans” d’Internet amb qui recordar sigles, com IRC, que cada dia costa més trobar gent que les conegui. Quan se m’acosta l’hora de marxar recullo les coses i surto de nou als transbords diaris. L’FGC fins a Plaça Espanya està tant ple que ens aguantem els uns als altres quan frena. El metro està més buit, no queden cadires però hi ha espai. I l’AVE des d’on escric això té places lliures: per exemple, la del meu costat. Em poso còmode i torno a treure l’iPad. Amb sort, llegireu això el dijous, quan recordi que m’he proposat trencar definitivament un dels silencis que, a priori, eren inevitables en aquest blog. Un dijous que serà l’últim i que voldria aprofitar, ara si, per passejar tranquilament i veure estands on hi pugui trobar alguna sorpresa agradable. I, és clar, acabar l’article resum que fa dies que estic preparant, tal com sempre m’han dit que hauria de fer-ho: llista d’idees principals ordenades, per després anar-les “descomprimint” i convertint-les en frases amb cert sentit i pensaments que, en el fons, he anat deixant caure per aquí, gairebé en brut, o entre línies. Saber-se llegir és un do que no crec dominar, però tot, amb temps i paciėncia, s’aprèn. Sona de nou la locució de l’AVE. Ja som a Girona. Caminar, sopar, dormir (per fi). I l’alarma, la darrera d’aquest MWC, a les 5:35…

Advertisements