Etiquetes

,

No em puc imaginar què li deu passar pel cap a Tim Cook quan diu coses en públic, tenint en compte com es llegeixen amb lupa totes les seves paraules. A més, el darrer episodi on va defensar que Apple farà el què consideri millor sense tenir exclusivament en compte els beneficis econòmics directes, ha fet repetir les lectures concretes de les seves paraules.

En resum, Cook va afirmar davant dels seus accionistes que Apple no basa tots els seus passos només mirant el benefici econòmic, i va posar com a exemple la lluita contra el canvi climàtic (passant a utilitzar més energies renovables encara que sigui més car) o l’adaptació d’aparells a determinades situacions (per cecs o nens autistes). Tots són moments on la companyia pensa més en el servei que fa que no pas en uns beneficis que, si l’opció és correcta, potser tardaran més en arribar, però també és cert que acabaran repercutint en millores de cara a un futur a més llarg termini per l’empresa.

Tot això venia motivat per una pregunta d’una organització, la NCPPR, on demanava a Apple que deixés de banda els programes mediambientals per estalviar i generar més beneficis. Cook va respondre’ls tot l’anterior, i la mateixa associació en va treure les seves pròpies conclusions.

Sigui com sigui, però, Cook es va trobar en una situació de ben segur incòmoda pel càrrec que ocupa: frenar les demandes d’uns accionistes que només volen retorn ràpid i defensar els principis d’una companyia és una gran operació d’imatge, però pot sortir malament pels comptes corrents d’una empresa. Ara bé, la situació actual d’Apple permet més marge de maniobra en aquest sentit. En el fons, es tracta d’anar equilibrant la balança.

Per tot això, la meva conclusió és que jo no podria ser Tim Cook: dur una situació d’aquest tipus requereix un do que alguns directius tenen i d’altres (com Steve Ballmer) no tant. Altres companyies tenen estructures de direcció més repartides per no recaure sobre una sola figura, i ho farien més senzill, com a Google, on solen fer anuncis entre els fundadors i altres directius de nivell inferior. Però tampoc és que s’hi hagi jugat la vida: de ben segur que, tot i estar enfadat, és una “jugada” prou calculada i necessària, i que per molts principis que tingui l’empresa, si aquests no acaben generant algun tipus de benefici (econòmic o d’imatge) i no poden finançar-se per algun costat, no s’acaben defensant tant aferrissadament. Així que tampoc cal polaritzar-se: després de la darrera presentació de resultats i les queixes dels accionistes (que en volien més tot i tenir unes xifres més que acceptables) un moviment així no és tant estrany, no creieu?

Advertisements