Etiquetes

,

SEO, les sigles en anglès de Search Engine Optimization, és una d’aquelles paraules tant gastades a l’Internet d’avui en dia. I, en realitat, amb el temps, la seva definició s’ha anat simplificant cada cop més, resumida en un objectiu final bàsic, una frase també massa escoltada però que hauríem de prendre seriosament: content is king. Doblet de tòpics per intentar argumentar que el SEO no és mort: el què no té futur és creure que un botó ens ho solucionarà.

I és que el SEO ha canviat, i força, amb el temps, tot i haver tingut sempre la mateixa base. De fet, en primer lloc, hauríem de veure la tasca d’un cercador: un usuari busca alguna cosa o fa alguna pregunta, i una sèrie d’automatismes busquen entre un arxiu ordenat d’informació que s’ha trobat en webs externes i mostren les que més s’assemblen al què hem preguntat.

És evident, amb aquest exemple, que el què busquem és que un usuari ens trobi. I per dir-li a un cercador del què parlem tenim una sèrie de tècniques (o bones pràctiques), que serveixen bàsicament per donar-li indicacions sobre quin contingut es trobarà al nostre web i com està organitzat. A partir d’aquí, un robot llegirà el web, es guardarà les dades que hagi trobat i les mostrarà quan ho consideri necessari.

Això, fa uns anys, era un procés molt més simple que ara i, per tant, era més senzill poder-lo enganyar. Però el pas del temps i l’evolució tecnològica han fet que cada cop més els “robots” dels cercadors hagin après a ser el més autònoms possibles, i ja només fan cas de certes indicacions que els permeten descobrir pàgines on no haurien accedit, o saber quines són, a criteri de l’autor, les històries més rellevants que ha publicat.

I a partir d’aquí, cada cop més, ens hem de centrar en el contingut. La resta són pràctiques lògiques -quan no es poden tractar directament d’evidents- com ara centrar-se en facilitar la lectura i en organitzar semànticament el contingut de manera que qualsevol automatisme (sigui un robot d’un cercador o un lector de pantalla per a persones amb problemes de visió) pugui desar-lo mínimament ordenat. Cal, primer, parlar d’allò que pot interessar els usuaris que volem com a audiència, i fer-ho aportant informació útil: no només es tracta d’aparèixer als resultats de cerca, sinó de cridar l’atenció de l’usuari i fer que li agradi el què ha trobat.

I això no vol dir que el SEO hagi mort. S’ha redefinit. Ara ja no es basa només en estratègies completament tècniques per fer trampa: el què hem d’aconseguir és conèixer tant els cercadors com els usuaris. Saber vendre. I conèixer i utilitzar les eines adequades. El SEO no serveix només per garantir una primera pàgina de resultats a Google; és també la capacitat per compartir el missatge adequat, en el llenguatge adequat, i amb una estructura tecnològica adequada.

Perquè al cap i a la fi, quan el què es busquen són vendes, l’objectiu final és un usuari i no un robot. I per agradar als dos, cada cop és més necessari acostar-se a l’usuari.

Anuncis