Etiquetes

, , , , ,

No recordo quan va ser l’últim cop que vaig treure el TomTom a passejar. De fet, des que tinc un mòbil amb GPS i Google Maps, no l’he tornat a necessitar. Fa uns dies, per exemple, el mòbil, tot sol, em va guiar per l’AP-7, la B-30 i la carretera de Rubí cap a Sant Cugat del Vallès, on vaig arribar i aparcar sense haver-m’hi passejat mai fins llavors.I, de fet, aquest és un altre d’aquells exemples que de tant en tant poso de com la tecnologia ajuda a evolucionar models de negoci, tot i que de vegades massa pocs saben sumar-s’hi i acaben diversificant el negoci o orientant-se a gent gran, gent que té por a Internet o professionals de sectors molt concrets -conductors de camions, taxistes…- a qui els surt a compte comprar-ne un.

En aquest cas, a més, el preu del dispositiu tampoc és tant prohibitiu. Però si els mapes. Llicències, renovacions, quotes anuals… per fer-lo servir dos o tres cops l’any? Per adonar-se que s’ha caducat la llicència a dos dies de la sortida i haver-lo de descartar? Per haver-se de baixar, amb una trista ADSL de 2Mbps més de 2Gb de dades específiques, traslladar-les per un cable USB que no deu ser ni 2.0 i tarda una eternitat, i amb una interfície que fa més aviat por?

No us diré que no hi hagi solucions atractives, que n’hi ha. Però les de baix cost, les que la majoria compra per provar -com els mòbils “intel·ligents” de menys de 200 euros- van ser útils mentre no hi havia el Google Maps per guiar-nos. I ara potser podrien trobar una mica de forat en viatges a l’estranger amb cotxe -on les tarifes per la connexió 3G encara poden ser prohibitives-, o en alguna d’aquestes pantalles tàctils que vénen amb els “cotxes connectats”, si abans no els roben la posició de la icona des d’Apple o Google, que ofereixen solucions on els mapes són gratuïts, i això als usuaris que l’utilitzem molt de tant en tant ens ajuda molt.

A més, què voleu que us digui: ja m’agrada la intimitat i la privacitat (per això molt sovint navego amb finestres en mode incògnit), però això de buscar des de l’ordinador una adreça al Google Maps, veure com arribar-hi i consultar amb Street View on hauré de girar abans de trobar-m’hi ja de per si és una opció que m’ha impressionat sempre. Però si a més, quan agafo el mòbil, ja m’hi proposa l’adreça al Maps, o si l’he afegit al Calendar fins i tot m’avisa de quan he de sortir comptant amb el trànsit, això el meu vell Tom Tom no pot fer-ho. Ni el Garmin.

Així que, per ara, resten tancats en un calaix. Bé, un d’ells passa algunes temporades a la guantera del cotxe (per si un cas, ja que hi cap…), però només hi acumula pols.

Què poden fer ara les companyies que feien GPS i vivien d’això? Garmin ja diversifica l’oferta cap als corredors, amb “wearables”, mentre CoPilot proposa eines més intel·ligents que intenten basar-se en els nostres horaris i preferències, i els de la comunitat, per saber on anar, per on preferim passar i per on serà més ràpid i no farem tard. I d’idees n’hi pot haver més, però tots els negocis en què el principal bé és la informació -i normalment no massa tractada, o simplement validada- haurien de tenir un pla B per quan alguna gran companyia decideixi fer el mateix gratuïtament.

Anuncis