Fent webs i eines informàtiques, solc trobar-me amb usuaris que tenen algun problema utilitzant-les. Aquests problemes es poden classificar en dos grans tipus: els que són deguts a un error de programació i els que estan provocats per algun ús incorrecte per part de l’usuari. Malgrat tot, normalment tot el comentari que rebo és que alguna cosa “no va”, i això m’obliga a fer diverses proves gastant força més temps en localitzar el problema concret que en buscar-li una solució.

És per això que normalment, abans de posar-me a mirar el problema en qüestió, demano més informació a qui s’ha posat en contacte amb mi, a base de preguntes més concretes. Amb el temps, molts d’aquells amb qui més hi parlo per aquests errors ja s’han acostumat a enviar-me directament aquelles dades que em poden ser útils, que voldria resumir a continuació. En general, faré referència a entorns web, però moltes també poden ser aplicables a programes o aplicacions.

– El més important de tot: assegura’t d’haver reiniciat l’ordinador (o el mòbil) per comprovar si l’error desapareix així. Apagar-lo i tornar-lo a engegar és la solució en més casos dels que us podríeu imaginar.

– Una aproximació, el més concreta possible, a l’hora en què s’ha detectat l’error per primer cop. Sovint, als programadors ens ajudarà a fer un seguiment de les dades o a determinar possibles causes.

Apartat concret on es detecta el problema. Si és possible, amb l’adreça URL que apareix a la barra superior del navegador.

Funcionalitat concreta que està fallant: clic en un botó, escriure en un camp de text, un enllaç que no funciona, una imatge que no es veu…

Comportament desitjat que no es compleix, amb una breu explicació del què l’usuari espera que passi i no succeeix.

– Si és aplicable, una captura de pantalla. A la definició de screenshot de la viquipèdia en anglès hi trobareu explicacions per fer-ho en moltes plataformes diferents.

Informació tècnica de l’usuari

– Si l’usuari ha fet més proves, una breu esquematització, tenint en compte els criteris utilitzats per fer-les. Per exemple, si falla la inserció d’un producte a un catàleg en determinades condicions, identificant aquells valors que s’han escrit de forma diferent o arxius adjunts que s’hi han inclòs; o si no es detecta una contrasenya, proves amb majúscules i minúscules o utilitzant valors que es saben incorrectes per valorar quin missatge d’error mostren.

Si puc disposar d’entrada de part d’aquesta informació, el procés de resolució sempre serà més ràpid, ja que podré intentar reproduir directament l’error i estalviar-me tot el temps de proves diverses mentre em funciona tot correctament i he d’intentar fer fallar allò que vaig programar intentant precisament que funcionés, que sol ser un procés complicat, com quan intentem corregir quelcom que hem fet nosaltres i ens és més complicat que trobar els errors aliens.

Consells com aquest m’han estalviat, a mi i de ben segur a molts desenvolupadors, molt temps en proves, a la vegada que ens ajuden a no cometre errors semblants si és cosa de la programació, o en poder respondre més ràpid si es tracta d’un error de l’usuari, amb instruccions més concretes sobre com fer-ho correctament.

Advertisements