Etiquetes

, , , , , ,

Per buscar un exemple d’operadora mòbil que operi a l’Estat espanyol segurament no tardaríem gaire en posar com a exemple Movistar. Evidentment, ens poden venir al cap primer les més històriques, Vodafone i Orange, i les més recents com Yoigo i les virtuals (Pepephone, Jazztel, Ono, Simyo…). És un paisatge amb un ordre caòtic i cada cop més actors, difícil de valorar per si sol. I més amb el què ens espera.

Perquè aquests últims dies hem vist notícies sobre força operadores. Movistar reforça l’oferta de televisió en els plans que agrupen aquesta oferta amb la d’Internet, fix i mòbil. Pepephone augmenta de 900Mb a 1,2Gb el límit mensual de dades inclòs dins el preu, mentre negocia amb Vodafone i Yoigo un canvi de xarxa per poder oferir 4G als seus clients -i cal tenir en compte que, passi el què passi, segurament serà “traumàtic” per la petita operadora. Jazztel va deixar ahir els seus usuaris mòbils durant 9 hores sense línia. I Vodafone està intentant comprar Ono a corre-cuita abans que els accionistes de l’operadora de fibra decideixin sortir a borsa.

Movistar i la televisió

No és estrictament mòbil, però el fet que a partir de 2016 Movistar tingui la Fòrmula 1 i el mundial de motos en exclusiva a l’estat espanyol podria fer que hi hagués qui triés l’operadora de Telefónica per aquests motius. Afegint una línia de mòbil per contractar un Fusión i aprofitar l’oferta. No ens hem d’oblidar, però, que el paquet complet pot anar-se’n a més de 100 euros en cas de tenir fibra òptica. De totes maneres, l’estratègia pot ser bona, malgrat que hagi estat fet a “cop de talonari”.

Pepephone, un futur incert però amb garanties

Pepehone és una de les virtuals que més ressò ha obtingut perquè tracta als clients com cal: retorna els diners automàticament en cas de problemes, són ràpids responent quan se’ls pregunta, no tenen innumerables departaments per marejar-nos quan tenim un dubte, i té un preu prou ajustat per unes característiques que, sempre que pot, augmenta mantenint la mateixa quota mensual: aquesta mateixa setmana sabíem que el límit de dades mensuals passava de 900Mb a 1,2Gb. A més, està immers en una tasca complicada: canviar de proveïdor per passar a utilitzar la infraestructura de Yoigo perquè l’actual, Vodafone, li nega l’accés al 4G. Si això funciona, Pepephone canviarà gratuïtament les targetes SIM dels seus abonats i marcarà l’inici del 4G de les operadores virtuals, facilitant el camí a la resta de competència. I saber que hi ha una companyia disposada a fer això dóna garanties i esperança, de moment.

VodafOno, Vodafone+Ono?

No crec que es digui així, però Vodafone té una bona operació entre mans. Havia estat client d’Ono quan vivia on oferien cobertura de fibra, i mai vaig tenir excessives queixes. Un preu dins el què era d’esperar, bona atenció al client i la velocitat que prometien. Això és el què pensa, a més, la majoria de gent que conec que n’és clienta. De manera que si Vodafone tanca l’operació no només adquirirà una bona xarxa de fibra òptica (que a Catalunya primer va ser Menta, després adquirida per Auna i finalment per Ono), sinó també una base de clients satisfets però també interessats en un producte de qualitat, a un preu que no sempre és el més assequible.

S’haurà de veure si això ajuda a Vodafone a recuperar terreny en l’àmbit de la telefonia i internet a les llars, i a quins tractes acaba arribant de confirmar-se l’operació amb Orange i Movistar per compartir més infraestructures, ja que ara no només Telefónica tindrà cablejat per llogar o oferir a la competència.

Jazztel, caigudes i servei tècnic

Una operadora que s’anuncia dient que el seu servei tècnic és el punt clau té un problema: els errors o incidències no sempre són evitables, més amb infraestructures com la seva. Ahir va deixar 9 hores sense línia als seus abonats mòbils, i va tardar molt en donar explicacions. Gent enfadada -evidentment- amb l’operadora que tothom assenyala com la propera compra d’Orange, que haurà de posicionar-se millor si Vodafone acaba adquirint Ono.

Davant de tots aquests moviments, ens poden envair els dubtes, tot i que no ens hem de preocupar gaire, d’entrada. La situació actual -no només per la crisi, també pels passos de la resta d’operadores- és gairebé d’una espera tensa mentre tothom va prenent posicions. Les operadores virtuals han pres negoci a les tradicionals, i els models d’operadora gran i antipàtica que abarateix costos deixant el client sense una bona atenció i amb centrals saturades ja sembla que comencen a penalitzar.

Per les petites, adaptar-se serà més fàcil. Per les grans, o treuen els diners i fan ofertes que puguin tenir clients interessats (com el cas de la TV de Movistar, que té el seu target) o bé intenten deixar de posar traves a les virtuals i s’adonen que hi han de competir si no volen acabar de perdre encara més clients. Per sort, comencem a tenir una oferta més diversificada de cada tipus de producte (encara que només hi hagi dues opcions per fibra), tot i que, per desgràcia, el procés per arribar fins aquí ha estat lentíssim, i si les coses no comencen a canviar, potser tampoc veurem massa millores a curt termini.

 

Anuncis