Se m’encongeix el cor al veure les flames menjar-se hectàrees de boscos, i més quan és en zones properes. No parlaré de la problemàtica dels boscos bruts i del sotabosc que també anomenen “polvorí”, perquè és un tema complex -propietaris forestals que no tenen recursos per netejar- ni del motiu de l’inici de l’incendi, sinó de la seva repercussió a la xarxa. Perquè Twitter ha tornat a ser la central d’informació d’un succés d’aquestes característiques.

I és que un incendi és perillós. Mentre els bombers hi treballen, voldríem saber-ho tot, quan ni ells mateixos poden: zones on no es pot arribar ni es poden sobrevolar, vent, baixa humitat, fum… I nosaltres, des del sofà o al carrer, fem un cop d’ull al mòbil per veure novetats. Com sempre, hi ha qui anima a que s’hi acostin persones per fer de voluntaris sense que les autoritats les hagin demanat: ajudar en un foc no és una feina per qui no està format. I els qui fan fotos, encara que s’hi juguin el vehicle i la seva integritat.

Més enllà d’això, la capacitat de generar informació sobre un incendi és inversament proporcional a l’interès que la gent té per saber què està passant. Les primeres hores són crítiques: cal estabilitzar-lo abans de poder-lo controlar. I per estabilitzar un incendi calen molts recursos, i si a més trobar més indicis és perillós, cal saber esperar. És per això que a Twitter hi veiem fotos des de tots els angles, vídeos i informacions subjectives dels qui ho viuen de forma més propera, però poques dades oficials.

I malgrat tot, en els darrers incendis sembla que els qui s’encarreguen de la comunicació intenten donar aquestes dades. Bombers i ADF que donen informació des del terreny, però també comptes oficials (Bombers, Protecció Civil, Trànsit,…) que intenten explicar què passa amb el poc del què disposen. I sovint, contra alguns tuits que es converteixen en populars tot i donar informacions tergiversades: l’exemple dels voluntaris o, en altres ocasions, dades de fonts poc fiables o no oficials -que s’ha obert una carretera quan encara no s’havia obert al pas per tothom-.

Gestionar la informació que apareix a Internet no és una possibilitat: tothom hi publica el què vol. Llavors, com a usuaris, hem de convertir-nos una mica en curadors de contingut, fent feina de “periodista”, tot intentant destriar el gra de la palla, perquè no sempre ens hem de refiar de tot el què es publica en moments així.

Malauradament, no tothom ho entén d’aquesta manera, però sense més dades sol ser difícil de contrarrestar. I, a més, els encarregats de comunicació dels bombers o dels departaments corresponents també deuen tenir feina preparant la informació i parlant amb la gent que és al terreny: no poden passar-se el dia avisant de qui menteix.

Siguem curosos i pacients. Hi ha moltes persones que s’estan jugant la vida per apagar un foc que ens té molt preocupats. I si bé la preocupació és lògica, la gana de dades i informacions de vegades ens ennuvola el criteri. Jo també vull saber-ne més, perquè em preocupa. Però el més important és que s’estabilitzi, es controli i s’extingeixi. No vull veure més boscos reduïts a cendres.

Per desgràcia, segurament podré tornar a treure el tema d’aquí a uns mesos, perquè tot just estem a mitjans de març. Respirem fons i siguem prudents als boscos. Els necessitem més del que ens necessiten a nosaltres passejant-hi o buscant bolets.

Anuncis