Etiquetes

,

La història d’en David Cole (via Wired) no deixaria de ser una anècdota si no fos perquè m’ha interessat el concepte que proposa: candidats a les eleccions que pensen en la política “de codi obert”. Ho demostra el fet que Cole utilitzi la plataforma Github, des d’on qualsevol altre usuari pot col·laborar o fins i tot fer-se una còpia i personalitzar-se un web de candidat fàcilment, podent modificar no només l’aspecte sinó també el contingut.

No és un gran pas per la humanitat, però m’imagino que, més enllà dels Wiki -on els usuaris hi participen i arriben a punts d’acord-, el Github proposa una manera lleugerament diferent de fer les coses, perquè dóna l’oportunitat de fer noves branques (forks) a partir d’un projecte comú. La ramificació d’idees no deixa de ser un element interessant per tenir en compte.

I no només això: també acosta algunes teories de programació a la política. Teories que, encara que siguin una utopia, són de les que m’agradaria veure: màquines prenent decisions en funció del què diguin els ciutadans, amb dret a decidir sobre tot allò que creguin convenient i amb informació suficient per no haver-se de refiar de consells interessats.

Màquines que, de ben segur, algú controlaria per portar les opcions escollides cap al seu terreny. Però això seria una altra història. De moment, als Estats Units hi ha polítics que volen fer avançar les lleis, sobretot en matèria d’Internet, que no només és ja un nou canal de comunicació, sinó un punt d’inflexió legislatiu i de model de vida: com que molts dels polítics -i dels partits- d’avui no semblen entendre-ho, haurem d’esperar que la generació que ha crescut -o està creixent- en aquest nou paradigma siguin capaços de recuperar tot el temps que estem perdent.

Anuncis