Etiquetes

, , , , , ,

Facebook ha anunciat l’adquisició d’una altra companyia: Oculus VR, dedicada a la creació d’aparells de realitat virtual i nascuda a Kickstarter. Mark Zuckerberg ha posat alguns exemples del què s’imagina en un futur: estudis virtuals assegut en una aula amb els altres alumnes o visites al metge des de casa són algunes de les opcions, malgrat que la més evident sigui trobar-nos amb els amics sense trepitjar el carrer…

La idea no em desagrada del tot, però evidentment, amb un aparell envoltant-nos el cap sembla que l’experiència “immersiva” a la que es refereixen fa difícil incloure-hi altres persones a qui veure la cara, encara que probablement ja hi hagin pensat i treballin en la reducció de la mida de productes com l’Oculus Rift.

Pensant en tot això no he pogut evitar recordar Second Life, aquell món virtual que havia de revolucionar la relació entre persones a través d’Internet i que va arribar quan ni els ordinadors ni les connexions, almenys a Catalunya, oferien unes prestacions suficients com per gaudir-ne. Ara, aquesta idea evoluciona en un sentit diferent: enlloc de crear una segona vida, el món virtual podrà ser un espai més de la “vida real”. Tot i que és probable que passin anys fins que ho veiem.

Facebook ha fet una aposta entre la inversió en una companyia i la investigació d’experiències d’usuari teòriques, deixant una xifra aproximada de 2.000 milions de dòlars pel camí, i segur que hi ha qui desconfiarà quan es posi unes ulleres i tot el món on acabi d’entrar sigui d’aquella companyia que sap més de la nostra vida que nosaltres mateixos. Però Facebook sap d’aquestes pors i segurament no n’abusarà -o això espero.

I mentre els fonaments del futur es van construint, recordo revistes d’informàtica de finals dels 90 que duien titulars com “La realitat virtual ja és una realitat”. Han passat 15 anys i encara som a les beceroles. I quan arribi, veurem si l’espera ha valgut la pena.

 

Anuncis