Etiquetes

,

Em trobo en una situació ben curiosa. Recordo alguns moments de la meva vida sense Internet, però tots són d’una infància remota. L’any que ve ja farà 20 anys que corro per aquests móns de bits, i de vegades he de fer un esforç per comprendre aquells qui van arribar després de Netspain, la tarifa plana o les baralles entre xarxes d’IRC espanyoles. Si això no em fes sentir gran, Gmail ha fet 10 anys, i no només ho vaig viure (i tinc una d’aquelles adreces que sempre havia volgut trobar) sinó que n’havia parlat a aquell Nació Digital recent nascut del que us parlava ahir.

10 anys a Internet són molt de temps. Fa 10 anys no ens podíem ni imaginar el què vindria amb els smartphones i els wearables. De fet, no era capaç d’imaginar-me una connexió per cable a 100Mbps a casa com la que tinc. El router Copperjet de Terra amb una ADSL de 512Kbps (“mig mega“), la popularitat de l’eMule i l’Ares, que estava substituïnt el KaZaA. Potser no sabeu ni de què parlo. A això em refereia a “molt de temps”.

I, sens dubte, Gmail sempre hi ha estat. Vaig deixar de banda aquell vicboy69@terra.es donat d’alta quan encara se m’escapava el riure quan la donava a algú, i una adreça @lix.intercom.es que segurament va desaparèixer poc després. També tenia una adreça a Hotmail, una a Yahoo… l’espai sempre havia estat un problema fins que el GMail les va escombrar a totes.

A més, el temps ha fet que hagi provat un bon número d’estratègies diferents per fer servir el correu electrònic. Des de l’anomenada zero inbox a les múltiples safates d’entrada que vaig copiar-li sense permís al Tomàs Manzanares passant per descarregar els correus al Thunderbird per IMAP fins ara, que sembla que m’he acabat d’adaptar prou bé a la safata d’entrada “intel·ligent” que es combina amb un munt de filtres que sovint he de revisar per assegurar-me que m’arriba tot amb les etiquetes i carpetes que toquen.

Tinc l’aplicació de Gmail al mòbil (Android) i a l’iPad. Faig servir el correu electrònic cada cop més només per a la comunicació: temps enrere era el meu arxiu d’informació i de preferits, que a poc a poc va perdre pes per l’arribada de Delicious, i ara això de desar adreces o notes ja és cosa d’Evernote.

Han passat moltes coses en 10 anys. I tot i això és poc més de la meitat de l’internet que he viscut. No li dec res a Google: el servei és gratuït, però si hagués de posar-li preu i pagar-ho no seria poc. Encara he tingut sort.

I això que la notícia va sortir un 1 d’abril (April Fool’s Day). Si llavors no ens ho crèiem, si ens n’haguessin explicat el futur encara ens n’hauriem refiat menys.

Anuncis