Etiquetes

,

Segurament ja us haureu assabentat que la TDT a l’estat espanyol perdrà 9 canals en les properes setmanes i podrien desaparèixer-ne més: algunes cadenes ocupen l’espai reservat per les connexions 4G, d’altres no es van assignar de forma legítima… Al cap i a la fi, la TDT prometia -tot i arribar tard, quan les ones ja haurien d’haver-se deixar per la telefonia-, però tampoc va suposar cap gran millora.

Perquè quan parlo amb gent i li pregunto quins canals veu, normalment són alguns dels generalistes de sempre (TV3, T5, A3, TV1) amb alguna excepció com 8TV o els de música o entreteniment (RAC105, Xplora, Discovery). I, precisament, algun d’aquests últims desapareixerà fins a un proper concurs públic, aquest cop ben fet, que podria retornar-los la llicència o passar-la a algú altre (ja tremolo, veient qui hi ha al govern central).

Però la veritat és que jo ara ja me’n quedo al marge. Des d’ahir ja tinc Movistar TV instal·lat a casa. Les noves ofertes de Movistar Fusión han igualat el pla de 100Mb amb fibra, la televisió i una línia mòbil amb trucades il·limitades i 1Gbps d’Internet al mateix preu pel que abans només rebia la connexió de fibra.

I no m’ho vaig pas pensar gaire: fa uns anys, quan vivia en una altra zona de la ciutat amb cobertura d’Ono, ja havia tingut televisió de pagament. I la veritat és que és un món ben diferent: aplicacions per veure la televisió en altres dispositius, sèries a la carta, canals seriosos -que no contraprogramen perquè si ni repeteixen quan no toca- i força oferta que no es basa només en vendre productes ridículs a altes hores de la matinada.

El secret de tot això és pagar. Jo he obviat les opcions “cares”, que són sobretot les esportives: el futbol, el mundial de MotoGP i la Fòrmula 1 incloses augmentaven la quota mensual gairebé 30 euros, i la veritat és que tampoc ho utilitzaria. Aquí hi ha un altre tema: no es venen esdeveniments individuals -una cursa o un partit-, però sembla que el motiu no és tècnic ni tant sols de l’operadora de televisió, sinó de qui té els drets i no accedeix a buscar maneres de vendre-ho per separat. Ja canviaran d’opinió, temps al temps.

Parlava de pagar: la TDT no es paga. Però bé que s’han gastat diners públics per adaptar antenes i instal·lacions en edificis: uns diners que s’haurien pogut aprofitar, potser pensant més enllà de les properes eleccions, per millorar infraestructures de connexió a Internet, ja que d’aquesta manera també es podia cobrir la televisió, però a través de la xarxa, i a la vegada es millorava un canal de comunicació que ja és bàsic i en alguns territoris està francament maltractat.

En resum, disposem d’una TDT que ha obligat a adaptar les instal·lacions dels edificis dues vegades i va camí de requerir-ne una altra -i me n’alegro pels antenistes- per una mala planificació d’aquells que només tenen una feina: planificar. Una TDT que competeix contra ofertes de pagament ben estructurades, en plataformes més ben integrades i amb possibilitats de gravació o televisió a la carta que, per la TDT no són possibles si no es disposa d’equipament a la llar o de subscripcions a serveis externs. Perquè si és gratuït, és per algun motiu. I segur que, amb tot això, les operadores com Movistar, o Canal+, poden estar contentes: si la TDT és la seva competència, només han de tenir paciència i esperar. Els clients ja els aniran arribant amb el temps, com jo.

 

 

Advertisements