Etiquetes

, , ,

La fallida de Gowex és un d’aquells casos que no sorprenen, però deceben. Vaig conèixer l’existència d’aquesta empresa quan els fanals de Girona es van omplir de “routers” amb cartells que en mostraven el logotip: eren l’empresa encarregada de donar cobertura per la xarxa sense fils municipal.
El primer que vaig pensar en veure’ls va ser, precisament, en Guifi.net: una xarxa oberta que ha suportat estoicament el pas del temps arreu gràcies a l’interès dels seus propis usuaris, que com a nodes i gestors la van anar fent créixer, tot i que per Girona no n’he sentit parlar gaire darrerament.
El cas és que un servei així tenia sentit per dotar zones “fosques” amb connexions de qualitat i sortides a Internet, que no sempre havien de ser explícitament necessàries, de vegades amb la interconnexió amb altres punts de la xarxa obtenien serveis de valor. Però que cap empresa hagués fet una aposta ferma per un model així anteriorment semblava denotar un cert desinterès, potser motivat per una base d’usuaris reduïda en comparació amb les grans ciutats on valia la pena la despesa per construir la infraestructura necessària.
Tornant a Gowex, el cert és que mai en vaig ser usuari. Soc molt desconfiat, i una xarxa sense fils gratuïta amb el meu mòvil, on hi tinc massa contrasenyes, em semblava una combinació perillosa: hom sap que avui en dia no és bo confiar en que “a ningú li interessa robar-me les dades”. També he vist queixes d’usuaris que la van provar, poc satisfets: però tampoc cal prendre’ls com a termòmetre absolut, tots sabem que quan alguna cosa funciona no ho cridem als quatre vents, i en canvi si que ho fem quan falla.
Ara bé: quan tot quedi més clar caldrà veure, per un costat, com és que un estudi que no semblava massa interessant hagi pogut enfonsar una companyia que treballava per ajuntaments i altres empreses. He passat per algun procés dels anomenats “risk assessment” i m’ha semblat que si hagués tingut alguna cosa per amagar me l’haurien trobat, de com de bé m’estudiaven. Potser soc jo qui erro a l’escollir clients, si vull fer-me ric més ràpid: amb els diners que s’embutxaquen els qui no tenen escrúpols potser passar per la presó acaba sent només un peatge, per ells…
De cara al futur, les localitats que treballaven amb Gowex s’hauran de repensar això de les xarxes wifi municipals: Girona ja ha fet un pas canviant la imatge per Girona Free Wi-Fi, i en uns dies s’oferirà el servei des del mateix consistori, amb una velocitat de fins a 256kbps (el màxim que permet la llei a un organisme públic) i de forma gratuïta sense opcions de pagament (més informació).
I vosaltres, feu servir les xarxes sense fils gratuïtes? M’agradaria pensar que el seu futur és incert: quan les connexions 4G s’estenguin arreu i baixin els preus -que ja aniria tocant-, probablement sigui més pràctic i ràpid que buscar xarxes gratuïtes. Però per això cal compromís de les operadores, tant pel desplegament de les connexions més ràpides com per assegurar una cobertura decent.
Anuncis