Etiquetes

,

M’agrada llegir, i amb el temps he passat del paper a la pantalla de l’iPad, per comoditat: llegir en pantalla cansa més, però no t’obliga a endur-te una lleixa sencera plena de llibres, i al final m’hi he acostumat. El cas, però, és que de tant en tant encara agafo algun “llibre de paper” per llegir. I el darrer ha estat Sobirania.cat, d’en Saül Gordillo.
 
No ha estat casualitat: a més del resum dels darrers deu anys de política catalana i la implicació que hi han tingut les noves formes de comunicació en xarxa, en Saül ha tingut a bé d’incloure’m al recull dels 200 noms de la Internet catalana, on comparteixo espai amb noms molt rellevants que fan que t’hi sentis més aviat modest.
 
 
El llibre fa memòria a partir del malaurat 11M de 2004, en què una pèssima gestió de la informació després d’un atemptat per part del govern en funcions va provocar una allau de missatges SMS i correus electrònics entre una societat que es començava a organitzar al marge dels canals “oficials”.
 
Fins a l’actualitat, repassa el fenòmen dels blocs,  les xarxes socials o el Whatsapp posats en context dins d’una situació política que ha superat als polítics -des del pacte del Tinell fins que es va acabar d’escriure- i on internet ha estat un canal, no l’eina. És important adonar-se’n, d’això: la xarxa no és l’eina en si mateixa, sinó l’espai on conviuen eines que es creen i es destrueixen, però que mentrestant aporten un servei a la societat civil, que n’hi diuen, en formes de comunicació a les que cada cop estem més acostumats.
 
És evident, tant pel títol com per l’autor, que el llibre no és una glossa anticatalanista, potser per això comparteixo molts punts de vista. I sorprèn, pels qui hem viscut més a la vora de la tecnologia, superposar la cronologia “històrica” amb xifres sobre l’ús d’Internet al rastre que ha anat deixant la política de la darrera dècada.
 
I és que, potser, els polítics han fet un gran favor a internet en aquest temps. Una mica com l’efecte Streisand, no ho creieu?
 
Una lectura recomanada tant pels que heu “viscut” a Internet durant aquests anys i voleu rememorar Catosferes, Premis Blocs Catalunya o altres moments especials -s’hi parla de la publicació d’una edició de Nació Digital en paper a Girona, de la qual encara recordo el meu ja retirat Citroën Saxo ple fins a dalt d’exemplars per repartir…- com per aquells que no hi éreu, el 2004, però voleu saber-ne més.
 
I, per descomptat, cal felicitar en Saül: recordar-ho tot i tothom no és fàcil, ni buscar-ho i saber-ho relacionar així.
 
Off-topic
 
Em fa il·lusió acabar també amb una imatge del petit espai en què es pot llegir la meva resposta a la pregunta de si crec que la indústria dels videojocs és un factor clau en l’economia catalana, publicat el diumenge 20 de juliol a Presència:
 
 
Anuncis