Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

El Congrés dels Diputats espanyol ha aprovat la reforma parcial i urgent de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), que a la tardor haurà de passar pel Senat i es pretén posar en marxa el 2015. I el titular em sona: un cànon. Aquest cop per l’AEDE: Asociación de Editores de Diarios Españoles.

Aquest deu ser el vuitè esborrany en què intento parlar d’aquest tema, que més que enfadar-me m’ha descol·locat. Per tant, intentaré donar els meus punts de vista per punts, com el seu nom indica:

– Si tot va com ens tenen acostumats, d’aquí a uns anys Europa anul·larà el cànon i es descobriran (tard i malament) els dobles fons dels calaixos dels directius de l’AEDE. Temps al temps.

– Si els editores de diarios españoles no volen que els enllacem no els enllaçarem. Hi ha mitjans associats coneguts, però cap d’ells és la meva capçalera digital habitual. Temps al temps.

– No recordo la darrera vegada que vaig obrir un diari de paper disposat a llegir-me les seves notícies, que ja havien caducat i de ben segur havia llegit en qualsevol mitjà digital el dia anterior. Però això ja són manies dels “tecnòlegs”, diuen. Temps al temps.

– Mentrestant, alguns agregadors podrien desaparèixer. No els ho desitjo: ni a Google ni a Menéame, espero que trobin alguna manera d’ignorar els mitjans de l’AEDE. De fet, no m’ho desitjo a mi ni a la resta d’internautes, que és qui realment hi perdrem. Però confio en la xarxa, la comunitat, més enllà dels polítics desinformats i interessats que manen per ells i pels seus amics. Temps al temps.

– És una llei del ministre Wert. Per tant, crec que la mala notícia no és aquesta reforma parcial, sinó el què podria fer amb més majories i més anys. Temps al temps.

– Els mitjans associats més petits, o els qui vulguin passar de puntetes tenen dues opcions: no fer pagar podria ser una opció, que no sé si serà viable. L’altra és deixar l’AEDE. Temps al temps.

– Són exemples com aquest els que multiplicats com ens arriben ens carreguen de raons per voler marxar. Temps al temps.

Tot és qüestió de temps. De fet, en aquest sentit vull ser optimista, repetint-me que, si quan s’aprovi definitivament aquesta llei encara ens afecta directament, encara ens quedarà Europa. O els moviments organitzats.

Tots els qui han intentat manar a la xarxa s’han trobat sempre amb el mateix: si no saps de què parles, si no coneixes l’entorn que pretens legislar, i si només escoltes el què t’han de dir els que no s’han sabut adaptar al temps, serà el temps qui t’obligarà a adaptar-te.

Ni Wert ni el PP em fan cap mena de por. Però em farà pena si finalment per llegir el Google News he de configurar-me un proxy francès. Liberté!

PD: Ladrones podria valer com a proposta. Però ho deixo com un gag.

Advertisements