Tradicionalment, es relaciona el període de vacances amb el final de les presses. Unes presses que, curiosament, sempre s’accentuen molt els dies previs. De vegades per imprevistos propis, d’altres per imprevistos aliens, i en alguns casos, per planificacions prèvies que no s’han pogut dur a terme abans i tampoc podien esperar a la tornada.

De fet, la proximitat de les vacances ens fa mirar amb uns altres ulls aquella llista de tasques urgents que sempre en té alguna d’encallada. Urgents que ara que marxarem són emergències, d’altres passen a ser pel setembre i algunes d’aquelles que tenien un ja en parlarem.

Una de les coses que fan que valgui la pena, a més de poder anar enllestint projectes, és pensar que en podrem desconnectar, encara que sigui només per uns dies.

I també aquells últims minuts, amb la safata d’entrada del correu ja neta, el calendari de tasques lliure fins a la tornada i amb tot el què era urgentíssim i depenia de nosaltres enllestit.

Ara doncs, a mi em toca descansar una mica. Però tornaré, com sempre!

Anuncis