Etiquetes

Comença a fer molts anys, però encara ho recordo com si no hagués passat tant de temps: quan vaig descobrir això d’Internet em va fascinar tant que vaig escollir ja què seria de gran, i aquí em teniu. Acostumat a canviar disquets, programar amb GWBasic o jugar al Day of the Tentacle, accedir a informació d’arreu del món, i poder-hi interactuar, em va semblar una revolució, i mirant enrere veig que no era l’únic ni anava tant desencaminat, tot i estar en plena adolescència.

Malgrat tot, eren temps difícils per a la comunicació: infraestructures de vergonya, sense tarifa plana i amb preus prohibitius, tecnologies que no donaven l’abast… I jo esperant que el fet que més gent descobrís Internet i n’augmentés la demanda contribuís a millorar les coses: no va ser ben bé així, i ara, pràcticament 20 anys després, estem on m’hauria agradat estar una dècada abans.

Tinc, per fi, una connexió de fibra a 100Mbps. Però assimètrica, amb pujada a 10. Tinc televisió per Internet (Movistar TV), i puc criticar la TDT i l’ús de tecnologies que ja eren obsoletes quan es van començar a aplicar. Però tot i que fa 20 anys que treballo amb formularis web i enquestes, i que tinc certificat digital i DNI-e des que els vaig poder sol·licitar, encara mai m’han deixat fer un tràmit molt simple per Internet: votar.

Potser estic molt equivocat i això no serviria de res, però sempre he cregut que poder donar la opinió des de casa facilitaria la participació i l’augmentaria en els casos més necessaris, i permetria també agilitzar la consulta de temes més localitzats, abaratint de manera molt important les despeses.

Però en aquest àmbit tot està per fer. De fet, vivim en una societat on, segons alguns estudis, la gent amb coneixements d’informàtica arriba a tenir un nivell superior a la mitjana, però la gent que no es dedica a la informàtica té un nivell molt per sota del desitjable i del que s’ha assolit en tants altres països.

Si mentre siguem espanyols, les “iteracions” socials han de fer-se esperar una o dues generacions -només per la força de la costum-, m’hauria agradat poder votar que Sí dues vegades el proper 9N. Però com que s’han de treure urnes al carrer, no depenem de nosaltres sinó de l’acció de polítics que, al cap i a la fi, el què fan és buscar-se el vot en els propers comicis.

I això, disposant d’un món paral·lel virtual, a aquestes alçades, em sembla ridícul.

Tot i que probablement soc jo, que he vist massa pel·lícules.

Advertisements