Etiquetes

, ,

Softonic ha anunciat un ERO. Això en cap cas pot ser una bona notícia, perquè implica deixar gent sense feina. M’entristeix, i ha fet que moderi les crítiques que tinc cap al “servei” que oferien: guanyar diners oferint continguts a Internet és molt més difícil del què molta gent creu. I sovint es plantegen dubtes sobre si creuar o no les línies del què podria ser lícit o, si més no, una bona pràctica.

Jo vaig començar a descarregar programari -gratuït, lliure i legal- a Tucows. Era un servei gratuït i fiable, amb miralls arreu del món. Actualment és una companyia privada que ofereix serveis a empreses i, de retruc, manté una presència testimonial en una pàgina secundària de descàrregues.

Quan vaig conèixer Softonic per primer cop -no recordo ni quan-, era una eina que facilitava la tasca de trobar descàrregues més o menys minoritàries, a la vegada que en algun cas, encara que requerís passar per caixa i pagar un parell d’euros, podia ser útil per descarregar aquell programa que havia desaparegut del web del seu creador.

Però això amb el temps va canviar: les despeses de mantenir un repositori de programari són importants, i Softonic devia necessitar alguna font de finançament. Primer devien ser els bàners, que van anar deixant pas a altres alternatives fins que en aquest tipus de webs es va popularitzar el fet de descarregar aplicacions pròpies publicitàries a mode d’intermediari per descarregar i instal·lar l’aplicació que havíem buscat. En aquest moment vaig deixar d’utilitzar Softonic: va ser quan, enlloc de treure’m feina, me’n donava més.

Posteriorment l’empresa va semblar basar la seva estratègia en Google. Tant que jo ja m’havia cansat d’explicar a amics, coneguts i familiars que per baixar-se el Chrome o qualsevol altre programa s’asseguressin que no anaven a parar a Softonic sense voler. No devia ser l’únic, perquè en general, a Twitter, hi havia fins i tot acudits sobre aquesta companyia, amb ironies precisament sobre la seva ingerència al sistema operatiu o les reaccions dels antivirus.

Per tant, m’entristeix, però no em sorprèn aquest ERO. Fins i tot sembla que la companyia l’ha pogut aguantar durant molt més temps del que hauria semblat a priori: emprant únicament el SEO com a model de negoci i basant-se pràcticament de forma completa en Google potser van convertir-se en massa dependents.

De qui és la culpa? Evidentment, no és de Google. Ni dels usuaris. Potser algú a Softonic ja sabia què passaria. Potser no, potser van estar lluitant fins al final intentant salvar el vaixell sencer. No conec l’empresa, però té la seva part de mèrit per haver aconseguit mantenir un negoci basat en Internet. Però si ara desaparegués completament, la meva preocupació seguirien sent únicament els llocs de treball. I això segurament és indicatiu sobre quins problemes pot haver tingut.

Anuncis