Etiquetes

, , ,

Google News deixarà de funcionar a l’Estat espanyol. No l’utilitzo pas massa sovint, però pel què implica aquesta notícia significa un punt d’inflexió molt i molt trist. Per tothom, fins i tot per aquells mitjans que formen part de l’AEDE i que estan tant perduts que es pensen que han guanyat. Ben al contrari, amics: de l’únic que m’alegro és que finalment us hagueu llançat vosaltres mateixos en un pou fosc i sense fons, i que ara, incongruents com sempre, demaneu clemència.

Ho va fer la SGAE en el seu moment, amb diferents formes: calaixos plens de proves que acreditaven la Festa Major de la corrupció en la que s’havia convertit aquell gueto madrileny. I ara ho ha fet un lobby de mitjans en paper espanyols (i alguns de catalans, perquè pertanyen a grups estatals), però en aquest cas, el harakiri se l’han fet en un intent desesperat d’autoprotecció. Un intent que, per cert, demostra que entre els qui ens manen i els seus amics íntims hi ha un desconeixement total de què és Internet i perquè el fa servir la gran majoria de la gent. També demostra, més enllà de la xarxa, que tampoc semblen voler acceptar que les davallades en vendes es deuen a que fan un producte que ja no té espai i que, amb Internet o sense, cada cop compraria menys gent: us sona, això, a la comparació de la SGAE quan deia que perdia tantes vendes com descàrregues il·legals? Com si tothom qui es baixava un CD l’hagués anat a comprar, ara l’AEDE creu que tothom qui llegeix per Internet una notícia, si tots els ordinadors desapareguessin, els aniríem a comprar el seu diari. Si, és clar: si eliminem els centres educatius, potser podrem tornar a l’Edat Mitjana, on manar i robar segur que era més fàcil.

Per altra banda, la tasca dels content curators a Internet és la de buscar continguts rellevants i destacar-los i compartir-los. És el futur d’una xarxa cada cop més globalitzada i saturada d’informació. Podem llegir cinc o sis diaris, però no totes les pàgines on es publica informació interessant, i per això és bo que hi hagi qui ens ajudi a garbellar les notícies de tot arreu per trobar “perles”. Ara bé: els mitjans de l’AEDE han pressionat per autoexcloure’s i intentar dinamitar aquestes pràctiques, si bé no els servirà de res més que per quedar com els dolents de la pel·lícula. Cobrar un cànon, a més a més, els situa en la mateixa posició que la SGAE. I tots sabem com va acabar aquest cas, així que si hem de trobar-hi més paral·lelismes això pot convertir-se en un castell de focs dels que faran època, encara que haguem d’esperar-nos massa anys per veure’l.

Finalment, no crec que faci falta censurar cap mitjà de l’AEDE. I quan els critico ho faig per les decisions dels seus directius: conec molts periodistes excel·lents que en formen part, i pels quals em sento parcialment culpable quan penso que en cap moment m’he gastat ni un cèntim en el tros de paper que treuen al carrer cada matinada. Però els llegeixo, i sé que són part de la llibertat d’expressió que hem aconseguit i que ara, precisament, els directius que els paguen volen tallar d’arrel.

Jo, sentint-ho molt, seguiré sense comprar diaris en paper. Perquè només me’ls miro de tant en tant en un bar, perquè la darrera vegada que en vaig tenir un a casa era per posar-lo a terra després de fregar i perquè ja havia mirat -sense pagar- el seu web en algun moment. Si això els fa ràbia, que el tanquin: segur que encara els quedarà una part de mercat. Ningú els ha obligat a punta de pistola a ser a Internet. Així que si no volen ser-hi, que marxin i ens deixin en pau als que hi quedem.

I si, es podria matisar moltíssim, tot això que he dit. I soc dels que ho faria, si no fos perquè la llei que entrarà en vigència ni tant sols se la deu haver llegit el polític de torn que l’aprovava, després de sortir de la reunió de directius de grups de comunicació espanyols. No es mereix més temps ni més puntualitzacions.

 

Advertisements