Etiquetes

, , , ,

Telefónica alentirà o posposarà el desplegament de la fibra òptica en diversos municipis després que Competència obligui a l’operadora a compartir les seves instal·lacions amb la resta d’operadores, com ja ho fa amb la majoria de línies ADSL [més a Nació Digital]. I, tot i que seria fàcil criticar-los per les bones, crec que aquestes decisions tenen lectures més complexes, que intentaré resumir en alguns punts.

1. Telefónica encara viu de rendes?

L’actual Movistar, com a marca, és hereu directe de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), posteriorment Telefónica. Això implica que les infraestructures de telefonia fixa no són un desplegament propi al 100%, sinó que es van fer mentre era una companyia pública i, per tant, no es van finançar amb capital únicament privat. Així que semblaria lògic que les infraestructures de Telefónica construïdes prèviament hagin de ser compartides amb la resta d’operadores.

Potser fins i tot caldria tenir en compte que això suposa, encara a dia d’avui, un avantatge competitiu vers la resta, pel control que té Telefónica sobre unes infraestructures que havien estat públiques.

2. La competència no arrenca -ni vol, ni sap com fer-ho

Malauradament, a Catalunya, la història de les grans operadores que han optat per fer la seva pròpia infraestructura de xarxa no sembla esperançadora: primer Menta, que va acabar a Auna, que va acabar a Ono, oferint fibra a punts massa concrets i sense més desplegaments. Jazztel seria la única que ho ha provat amb més sort. La resta, excepte en casos més locals (o desplegaments en “comunitat” com els de Guifi) no semblen cridar l’atenció.

Probablement l’estructura operativa de les operadores a l’estat espanyol s’ha acostumat a una xarxa semi pública, on en general no feia falta construïr. Ara que ho haurien de fer, ni amb aliances entre segon i tercer (Orange i Vodafone) sembla que tinguin massa opcions, o que vulguin gastar-s’hi prou.

3. Les previsions de Movistar eren massa optimistes

La veritat és que veure com s’anuncia que el desplegament de fibra òptica es frenarà en llocs com Torroella de Montgrí o l’Escala (on superen de ben poc els 10.000 habitants) no m’ha sorprès gens. Ja fa temps que semblava probable que a Telefónica l’obliguessin a compartir infraestructura de fibra òptica, de manera que probablement ja havia fet previsions massa optimistes sabent que després les faria servir com a moneda de canvi, o com a “noms propis” del greuge. Perquè aquests municipis, actualment, no és que ofereixen una gran cobertura en línies ADSL.

Conclusió: ens hem de preocupar?

De totes maneres, no crec que ens haguem de preocupar excessivament, perquè segur que els plans ja estaven fets a priori, o com a mínim, les estratègies de tots els actors ja preveien aquest escenari. L’evolució de les operadores, a mig termini, ha de passar per reinventar-se en algun moment per oferir continguts, també, que és el què ja fa Movistar amb la seva televisió, ja que si tenim sort, no es podran guanyar la vida venent connexions “premium” (us recomano que llegiu una mica sobre la neutralitat de la xarxa) i hauran de buscar altres mètodes.

Per altra banda, però, i mentre la banda ampla en alguns països ja es considera només a partir de 25Mb de descàrrega i 3 de pujada, alguns sembla que han descartat esforçar-se més en connexions amb cables, i aposten més per les tecnologies mòbils, que ja hem vist darrerament que tenen el seu pitjor enemic en els governs i les legislacions, que col·loquen canals de TDT on hi hauria d’haver freqüències per dades quan, precisament, tot això ja se sabia.

Ja veurem com es respon, d’ara en endavant, als reptes que suposen legislar avanços tecnològics: ho podrem comprovar amb els drones, però també amb els wearables i el què ens quedi per venir. Que no ens n’haguem de penedir. De legislar massa i massa malament, vull dir.

Advertisements