Etiquetes

Ahir el Mobile World Congress va tenir com a convidats a Mark Zuckerberg (Facebook) i Sundar Pichai (Google). El primer, que repetia després de l’any passat, va tornar a parlar d’Internet.org, un projecte per posar internet “a l’abast de tothom”, així com de WhatsApp i les trucades de veu o les operadores, sense voler definir-se més enllà del què la companyia ja té clar. Pichai, però, va regalar alguna altra dada que m’ha interessat més, perquè demostra un estil, el de Google, que sol ser força discutit.

En primer lloc, quan algú de Google diu alguna cosa, es posa sempre en quarantena… perquè mai se sap quin altre directiu ho pot desmentir. En tot cas, Sundar Pichai va posar alguns elements sobre la taula que poden resultar interessants:

– Podria haver-hi nous terminals Nexus. Tot i que no semblen la millor operació per donar suport als fabricants que opten per Android. De fet, l’estratègia de Google amb Android és la d’anar-lo tancant i apropar-lo al nucli de la companyia, en contraposició a la imatge d’obertura que hi havia inicialment. La potent vinculació dels serveis de Google Play en el sistema operatiu fa que en cas de no vincular-lo a Google (com es fa en alguns casos) li faci perdre una bona part de les funcionalitats que tindria “per defecte”. En tot cas, com a consumidor, si el fabricant no és LG i el preu no es dispara com en el Nexus 6, podria ser una opció a tenir en compte. Això si: ni dates ni previsions.

– Google vol ser una operadora. És una companyia de cerques, de publicitat, de cartografia, té una [presumpta] xarxa social, ofereix programari d’edició d’imatges i còpies de seguretat, traduccions automàtiques, telèfons mòbils, sistemes operatius per a telèfons mòbils, netbooks i wearables… De fet, els darrers spring clean (neteges de serveis) que ha fet, posen de manifest que semblava que l’empresa volia focalitzar-se més, però l’espai que van deixant els projectes abandonats l’ocupen noves idees com el Project Loon o Titan (per acostar internet mitjançant globus o drones a zones amb mala cobertura), els vehicles autònoms o, ara, l’impuls de serveis com Google Fiber (la connexió per fibra de Google, disponible en algunes zones dels EUA).

– Google podria entrar també a fabricar algun wearable. Probablement amb algun fabricant. És una bona idea perquè ajuda a mostrar als fabricants com desenvolupar el producte, i posa en contacte els desenvolupadors de Google amb els fabricants perquè aquests últims també hi diguin la seva. És una bona idea perquè mostra a tothom quina és la idea que té Google sobre cada element que es fabrica. Però, com amb els terminals Nexus, potser és una mala idea si el fabricant deixa el suport del terminal en segon terme i el preu -més baix de l’habitual- també implica garanties intramitables, terminis d’entrega excessivament llargs i processos de compra per Internet on fa falta més la sort que els diners, per poder-lo adquirir.

– Android Pay, la competència d’Apple Pay. Un altre servei que arribarà a substituir-ne algun d’existent de la mateixa companyia (Google Wallet) amb prestacions semblants i alguns punts on podrien combinar-se o “solapar-se”. De fet, no seria el primer cop que passa (GMail i Inbox? Les dues versions de Calendar a Android? Google Talk i Hangouts?…) o que un servei en funcionament es va repensant sobre la marxa. No és que sigui dolent, però de vegades fa perdre la confiança en les solucions, quan en una empresa tant gran semblen erràtiques. De totes maneres, pel bé de la competència, Google hauria de tenir-hi també part de sort. Android és el sistema operatiu majoritari, però qui més diners guanya al sector mòbil no és Google: la qualitat i la quantitat no tenen el mateix pes, ja ens n’hem adonat.

Dic tot això assumint que coneixeu la meva simpatia vers els serveis que ofereix Google, i la meva preocupació -que ja ve de fa temps- sobre cap on es dirigeix la companyia. Tinc la sensació que es gasten milers de milions en projectes que poden resultar en un camí sense sortida sense que això preocupi a ningú, aparentment. I sel’s gasta una empresa que m’ofereix gratuïtament molts serveis a canvi que jo li faciliti informació personal sobre mi i els meus gustos sense cap mena d’escrúpols, com a mínim mentre cregui que és autosuficient com per no haver de traficar amb el meu perfil personal amb ningú més.

I amb tota la recança, encara, d’haver d’admetre que ja no hi ha Google Reader. Que no solc ser rencorós, però aquesta em va sorprendre, i molt, encara que ja faci gairebé 2 anys!

Anuncis