L’arribada de la Catosfera a Girona ha ajudat a recuperar alguns termes que ja creia oblidats, com el de Girosfera. En el seu moment, tenia sentit organitzar trobades de blocaires per parlar del què fos. D’eines que podíem utilitzar, de perquè alguns bojos preferíem WordPress a Blogger, de què era allò del Twitter que alguns feien servir i perquè Plurk era prometedor però semblava tenir menys recorregut. Era l’any 2008, que es diu molt ràpid.

Ha plogut molt des de llavors, i alguns encara mantenim un blog -amb més o menys encert, actualitzacions o lectures- i la majoria encara ens llegim de tant en tant per Facebook i Twitter: les coses semblarien no haver canviat tant. Però l’exercici de reflexionar i fer una mica de matemàtiques ens fa adonar que sí, que les coses han canviat, i molt.

Facebook, Twitter. No sabíem res de Google+, i no acabàvem d’entendre el Buzz, ni el Wave. Xing podria haver amenaçat LinkedIn. A Girona hi governava el PSC i l’alcaldable de CiU s’apuntava a totes. Debatíem amb periodistes i dissenyadors, programadors i professors, sobre la tendència que podrien marcar les xarxes socials a l’hora de generar trànsit als blogs. Sopàvem i publicàvem fotos en entrades del blog des d’un HTC Dream o els iPhone 3Gs d’alguns afortunats, mentre jo defensava Android com no l’he tornat a defensar -tot i que en segueixo sent usuari.

Agregadors, “planetes”, feina de recerca per trobar d’altres “com nosaltres” per les comarques gironines que també tinguessin blogs. Blocs o dips, per aquella època. Fins i tot encara quedava qui li deia “bitàcora”. I a tots ens semblava d’allò més normal.

Twitter complirà 10 anys l’any que ve. Aquest blog que llegiu es va estrenar el setembre de 2005, coincidint amb els primers passos de Nació Digital. En fa ben bé 12 que aprenc treballant en el què més m’agrada, i també deu fer vora una dècada que intento deixar enrere el nickname amb el que convisc des del segle passat (vicboy), perquè, com solc explicar, ni soc de Vic ni soc cap noi, a aquestes alçades, però no sempre podem canviar les decisions del passat, i potser això és del què més en podem aprendre.

Sembla que hagi passat una eternitat des d’aquells primers webs on aprenia a programar in the wild, o d’aquelles primeres converses amb @donaire, @losimo, @fgrau, @rispau o @jbadenes, encara que entre una i altra cosa haguessin passat més de 5 anys. Però alhora la sensació és que tot això ha passat d’una manera extranyament ràpida, passant de ser un reducte de friquis a un entorn completament mainstream de cop i volta.

Aquesta publicació vol ser, en el fons, una oda al pas del temps. Perquè ens fa més grans, però també més savis. I perquè ens ha preparat molt bé per tots els canvis que ens esperen, que segur que no seran pocs.

Anuncis