Etiquetes

, , , ,

La ciència és un àmbit curiós. En un sol dia la sonda no tripulada New Horizons ha pogut fotografiar Plutó després de 9 anys de viatge espacial i més de 4.000 milions de quilòmetres recorreguts, i també s’ha fet públic el descobriment del pentaquark, una classe de partícula que, com el Bosó de Higgs, existia en diverses teories però malgrat els intents anteriors no s’havia pogut demostrar científicament la seva existència.

Del primer cas tots n’haurem vist alguna foto o vídeo (que la NASA lliura al domini públic, n’haurien d’aprendre arreu…), però el segon, potser per complex, ha quedat relegat a una nota d’agència que han reproduït, retocant, diversos mitjans. El cas, però, és que sovint una notícia es queda molt curta a l’hora d’explicar un fet científic com aquest, sobretot tenint en compte que el CERN ha publicat tres versions de l’avís: la nota de premsa reduïda, la nota de premsa ampliada, un resum de l’article científic i el propi article científic, un PDF de 40 pàgines entre contingut i apèndixs amb 10 pàgines més de referències.

I sovint m’agrada llegir-me com a mínim part d’aquests documents, per intentar validar si els titulars diuen el què realment ha passat. I el cert és que realment m’agradaria comprendre coses com el titular “real” que hi ha al web del laboratori del CERN que ho ha descobert: “pentaquark-charmonium states, seen in Λb0 → J/ψpK- decays“. En resum, després d’anys d’existir en la teoria i de molts intents fallits de “veure’ls” a la pràctica, s’ha pogut trobar una associació concreta de quarks que obre la porta a validar altres teories. Faran falta més estudis i experiments, comparacions amb la teoria, més experiments i, probablement, més experiments, perquè ens pugui dur a una conclusió que ens sigui fàcil d’entendre; però són passos que ens acosten al coneixement de les partícules el·lementals que componen el nostre entorn.

Amb tot, llegint el PDF, he trobat uns agraïments, a la pàgina 16: Individual groups or members have received support from […], XuntaGal and GENCAT (Spain), […]. I crec que és molt positiu que es reconegui la tasca de la recerca i s’hi dediquin recursos -sempre que estiguin d’acord amb les possibilitats del moment. Perquè un coneixement més ampli del món que ens envolta és el que realment ens pot ajudar a trobar camins per millorar en molts àmbits: com vivim, com afectem aquest entorn nostre i com ens en podem aprofitar de la forma més eficient i menys perjudicial possible per tots.

Advertisements