Etiquetes

, ,

Havent nascut a Vic, probablement algú podria pensar que ara hauria de “defensar” la comarca d’Osona, però s’equivocaria. Des de petit, molts dels meus records estan ubicats en algun dels pobles de la, de moment, subcomarca. Lluçà, Alpens, Olost, Sant Boi, Prats… Ara que Osona li ha dit adéu a Collsuspina, ja al Moianès, els toca el torn als pobles de l’altiplà compartit també amb el Bages i el Berguedà decidir què volen fer: seguir a les seves comarques actuals o fer realitat aquells adhesius de color vermell fosc i lletres blanques que tantes vegades he vist per les carreteres d’Osona, on s’hi llegeix, ben gran, “El Lluçanès és comarca”.

Dependrà, això si, dels seus habitants, els qui hi viuen i hi treballen, que són els qui realment hi estan implicats. Sempre m’ha fet una certa il·lusió pensar que aquell paradís d’arbres i roca era part de la comarca que em va veure néixer. Però també he estat el primer en defensar que el Lluçanès hauria de poder ser una comarca, des d’un punt de vista d’algú que no hi resideix habitualment.

És normal i és el què, en general, s’està demanant cada cop més: tothom ha de poder tenir vot en les decisions que l’impliquin més. I, en aquest cas, són uns pobles que podrien trobar-se, ben aviat, amb Prats com a capital, i el Consell Comarcal a Santa Creu de Jutglar.

Podeu trobar més informació a Osona.com (Especial La comarca del Lluçanès) o pel hashtag #Lluçanès26J.

Sigui quin sigui el resultat final, però, s’ha de felicitar tots els municipis del Lluçanès perquè al final la perseverança els ha atorgat el premi de poder-se expressar, com al Moianès.

I no us penseu que no em feu enveja. Per l’entorn del que gaudiu i perquè podeu opinar. Tant de bo poguéssim expressar-nos tots així més sovint.

Anuncis