Divendres creia que la consulta de diumenge decidiria si el Lluçanès era comarca o no, i vist des de fora hauria semblat que tenia força possibilitats de ser-ho. Però els resultats semblen molt més ajustats del què podria haver-se previst i ara s’obre una etapa d’incertesa en aquest sentit.Si bé la victòria del “Si” a Prats de Lluçanès o Lluçà podia ser d’esperar, a mi també em semblava evident que el “No” tindria molta més presència en municipis com el de Sant Bartomeu del Grau -que a mi sempre m’ha costat identificar com a lluçanesos i, pel què sembla, a ells mateixos també.

Tampoc semblava sorprenent que a comarques com el Bages o el Berguedà els fos més fàcil fer campanya per “retenir” els municipis, ja que cadascuna n’hi tenia només un: Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès.

Però el què realment sembla que balla, sobretot a nivell de la imatge que quedaria del Lluçanès com a comarca, és que dos municipis com Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès no hi siguin. I probablement la solució no sigui repetir la consulta on ha sortit el no: en Ramon Erra és, crec, qui millor se n’adona, proposant tirar endavant amb els pobles que hi estan interessats i deixant la porta oberta pels que han optat per quedar-se a les seves comarques actuals si en un futur volen integrar-s’hi.

Em quedo amb la seva frase:

«…res de marcar amb els típics cartells verds  l’entrada a la comarca “administrativa” quan això passi dins la comarca “natural”. Seria trist de veure.»

De totes maneres, estic content que hagin pogut escollir. I que hi hagi divergència d’opinions, que això és molt sa. I el què n’hem de treure de tot això els que som “de fora” és molt important: tots els qui no resideixen al Lluçanès amb qui vaig parlar donaven per fet que guanyaria el “Si”, “de carrer”. Per això és tant i tant important donar la veu al territori implicat: perquè quan parlen els altres és molt fàcil que s’equivoquin. Així que també seria important que els resultats es llegeixin i analitzin en clau dels implicats.

Advertisements