Etiquetes

, , , , , ,

Després d’un mes i mig amb l’iPhone 6S Plus crec que ja puc fer el meu primer veredicte i la comparació obligada amb els Android que he tingut fins ara. I probablement sigui més difícil del què creia…

Però abans d’entrar a comparar, he d’admetre que la mida del 6S Plus m’ha acabat agradant: l’iPad s’ha quedat agafant pols i no pesa excessivament, hi puc treballar còmodament amb una sola mà (qualsevol) o amb les dues, i l’augment de tamany de la bateria fa que m’hagi oblidat d’haver de portar carregadors a sobre: és el primer cop que la bateria d’un mòbil m’aguanta més d’un dia, passant una nit sense carregar.

El fet que no porti targeta SD no és rellevant: el model que vaig triar era el de 64Gb, més capacitat de la que havia tingut en cap altre mòbil, amb o sense emmagatzematge extern. I si bé els vídeos i fotografies aquí ocupen més, de moment no tinc problemes per controlar l’espai. Això s’haurà de veure quan porti més temps utilitzant-lo.

Respecte a l’iOS, ja el coneixia de l’iPad, així que tot i no haver-lo dut “a sobre” tant temps, hi estava familiaritzat: no m’ha costat acostumar-me a tenir-lo al mòbil ni saber-lo utilitzar. Val a dir que, en comparació amb Android, l’iPhone guanya amb avantatge en l’àmbit de l'”experiència d’usuari”: dóna resposta als inputs molt més ràpidament i, malgrat que té més limitacions i elements com els teclats de tercers encara grinyolen una mica, és, tal com ja m’imaginava, una millor “eina de treball” malrgat les limitacions: mentre l’iPhone em serveix, tots els Android tenien molt potencial, però les implementacions (en aplicacions o dins del propi sistema operatiu) eren molt propenses a donar problemes amb errors mal capturats o sense explicar-ne res. Per altra banda, la capacitat de personalització d’iOS és mínima comparant-lo a Android, però a l’hora de la veritat, de tant que havia de reinstal·lar CyanogenMod, vaig acabar per deixar de perdre el temps per fer-ho un cop o dos per setmana.

Això si: he hagut d’escriure repetidament les contrasenyes (el PIN del mateix mòbil i la d’iTunes/iCloud) tant per comprar aplicacions com per moments en què el Touch ID (que és prou pràctic, sobretot en aplicacions com la del Banc Sabadell que estalvia introduir el PIN) no acaba d’anar. I és que precisament el Touch ID és molt útil però és l’únic punt on la mida del 6S Plus “molesta” una mica: arribar a la posició inferior amb el dit en posició perquè el reconegui no sempre és fàcil i sovint acabo havent d’escriure el codi perquè hi he posat massa cops un dit que el terminal no reconeixia. Hauré de veure si és cosa meva…

Evidentment, no podia deixar de parlar de la càmera. En el cas dels Android, encara enyoro la de l’HTC Desire HD, un terminal que vaig tenir ja fa alguns anys. Tot i que el següent, l’Xperia T, no estava malament, la definició de les d’HTC era remarcable, sobretot tenint en compte que entre un terminal i l’altre hi havia alguns anys de diferència, i que l’Xperia era de Sony, de qui se n’espera una bona càmera. El BQ Aquaris, per exemple, no es pot comparar: un mòbil de menys de 200€ resta, sobretot, en elements “addicionals” com la càmera. I malgrat tot, pel seu preu i en comparació amb altres Android, estava prou bé.

Però amb l’iPhone, la càmera s’obre al moment. Quan li demanes. Al BQ tardava entre 5 i 25 segons. A l’Xperia T, com a mínim 10. A l’HTC Desire, tants com fes falta anar-lo obrint perquè hi havia un Force Close de Gallery.apk. A més, l’iPhone guarda uns vídeos de 3 segons associats a cada foto (d’abans i després de fer-la) que havia infravalorat, ho he d’admetre: veure fotos així és completament diferent.

Acabaré amb un hype, el 3D Touch. Sí, el faig servir. Sí, és interessant. Però encara és un element poc madur, sobretot entre aplicacions que utilitzo. Així, si bé li estalvio “clics” al botó del telèfon per veure les aplicacions obertes o accedeixo directament a un tauler de Trello, encara no “em surt de dins” previsualitzar enllaços al navegador, perquè en altres aplicacions no es pot fer. Malgrat tot, ara WhatsApp ja ho incorpora, així que si d’altres es van sumant a aquestes funcionalitats i es poden fer servir a tot arreu, probablement vagin prenent importància.

En resum, però, val a dir que els meus terminals Android anteriors eren de gamma mitjana o alta (excepte el BQ :D) però tampoc he provat de conviure, per exemple, amb un Galaxy S6 Edge de Samsung, i no ho puc jutjar. Però tenint en compte que volia un terminal que fos, de veritat, una “oficina mòbil”, l’iPhone m’ho ofereix i fa que sigui simple. Android, fins ara, m’havia ofert coses excepcionals, però quan els venia bé funcionar, a canvi d’errors inintel·ligibles i completament aleatoris quan anava a marcar un número de telèfon o llegir un SMS. Potser encara m’he de trobar amb nous errors a l’iPhone, però d’entrada en aquest sentit, durant les darreres setmanes, m’ha estalviat més temps del que m’ha fet perdre per optimitzar o flashejar, que no m’ha calgut. I tot i això, trobo a faltar la integració de Google Now amb Android, però és de les poques coses que “enyoro” i, en tot cas, acaben substituïdes per avisos en altres apps o correus electrònics.

Per acabar, sí que he d’admetre que el meu ús del mòbil s’ha “disparat” darrerament amb l’iPhone. De gastar uns 500-600Mb al mes de la tarifa, aquest primer mes m’he “polit” els 1,2Gb que venien en poc menys de 20 dies. I no, no és culpa del WiFi Assist (del que us recomano buscar-ne informació, tot i que jo el vaig desactivar per si un cas). És perquè, en realitat, he estat fent un ús més intensiu del mòbil, ara que m’ho permet.

Així que no us he dit pas res de nou: l’iPhone és un molt bon terminal. Semblaria que té mancances en l’apartat de funcionalitats i personalització, però al fer-lo servir m’he adonat que o bé he trobat opcions a l’AppStore o bé no em feien pas tanta falta. I tot i això, quan torni a tocar canviar -que aquest ha d’aguantar força, ja- no donaré res per fet. Ja us ho explicaré, quan arribi! 🙂

 

Advertisements