Etiquetes

, ,

Escric aquest apunt amb Nuvole Bianche, de Ludovico Einaudi, sonant de fons a l’Spotify. Sí, la cançó de l’anunci de la loteria de Nadal espanyola de 2015. Però més enllà de la música per si mateixa, el què m’ha fet reflexionar és com la vaig trobar.

Potser ja l’haureu escoltat. Probablement haureu vist l’anunci un parell (de dotzenes) de vegades si teniu algun televisor a prop. Més enllà de l’estètica de l’anunci, cada cop que el veia pensava que hauria de treure el Shazam per veure si la banda sonora era pròpia o es podia escoltar. Però, com sempre, quan sonava l’anunci no estava atent.

Fins que l’altre dia el Shazam em va enviar una notificació. I no sol fer-ho. Deia que hi havia un nou número 1 a la llista de cançons més buscades. Sí: Nuvole Bianche de Ludovico Einaudi. Així que, en el fons,  els altres van fer la feina per mi.

D’això també es tracten les eines socials. I allò que ara sembla menys “de moda” que n’anomenen curators. I el què semblaria menys futurista, que és posar-nos a tots al mateix sac, funciona molt més sovint del què pensem. Generalitzar no sempre és dolent, en aquest àmbit.

I malgrat tot, trobaré a faltar, a partir del 7 de desembre, Zite. Una aplicació per mòbils que es limitava a triar-me notícies que m’interessaven (sobretot parlant de tecnologia en anglès) i que ara s’inclourà a Flipboard, que si bé funciona d’una manera semblant, hauré de tornar a “ensenyar” què vull llegir.

Perquè hi ha tant contingut, arreu, i és tant fàcil crear-ne de nou, que estem en un punt on descobrir contingut de qualitat és difícil (sigui música, articles o fotografies) perquè queda diluït entre tot el soroll. Així que una de les opcions més fàcils és veure què “funciona”. Què és viral. I de vegades ens esgarrifa el què es popularitza, i sovint ens perdem moltes altres grans creacions, només perquè no s’han popularitzat prou.

Mentrestant, ens hem de creure que el què és popular ho decidim entre tots. Que sovint, amb empreses amb un pes específic tant important com Facebook o Google, és difícil. Però personalment no crec que necessitin manipular el què passa, si simplement convertint-se en el canal -o el missatger, cada cop més actiu- aconsegueixen guanyar-se la vida. I aquí ja entraríem en si la publicitat no és una forma d’influir en què interessa, i en uns algoritmes que sovint són massa complexos per comprendre’ls. I per avui ja m’he esplaiat prou 🙂

Anuncis