Etiquetes

, , , , ,

Aquest 20-D era un dia d’eleccions diferent a la sala de màquines de Nació Digital: enguany Indra va deixar de ser el proveïdor de dades durant l’escrutini, que ha passat a mans d’una unió d’empreses formada per Scytl i Tecnocom. I el cert és que, contra tot pronòstic, el seguiment de l’escrutini ha estat impecable. I, per tant, cal felicitar-los per la feinada que els haurà tocat fer, i que esperem que ajudi a millorar els propers processos, sobretot a nivell de proves i simulacions prèvies, que en aquest cas van fallar totes, deixant tots els responsables tècnics dels mitjans amb l’ai al cor fins la nit d’autos.

Primera notícia: com que no ho farà Indra?

Alguns mitjans especialitzats portaven temps amb rumors (ja del 27-S ençà) d’un possible canvi en aquest sentit. I és que, tot i que Indra ja ho feia prou bé, semblava que el procés en si mateix havia caducat: la mateixa empresa no tenia massa raons per canviar-ho (i, de pas, fer treballar tots els mitjans que ja teníem preparada la integració de comicis previs). I el cert és que, després de les primeres notícies, la sensació general era, per un costat, de “por” barrejada amb un punt d’il·lusió: què passarà? Ho faran bé? Potser ara aprofiten per fer una API com déu mana?

Primer contacte: “ai, ai, ai…”

Així que, arribat el moment, ens va arribar la documentació. I, ves per on, la sensació inicial era de certa decepció. API? No, un altre cop una descàrrega de CSV. Tot i això, els canvis en el format, a més de dur-nos feina, també facilitaven una mica la gestió de les dades. I tornar-ho a remenar, al 2015, ens donaria una excusa per actualitzar feina que venia del 2011 o d’abans, així que tot canvi pot ser benvingut. A més, l’arxiu mantindria el nom, a diferència d’abans, facilitant l’automatització.

Però van arribar les primeres proves. I la documentació es va quedar en paper mullat: canvis de nom en camps, errors en els arxius i 15 dies de marge, perquè tot això va començar a provar-se a principis de desembre. Tard, tot i que hi podia haver molts desencadenants: una adjudicació que s’hauria pogut fer abans, probablement un procés de trasllat que Indra no devia facilitar en absolut, i la novetat al duo Scytl-Tecnocom. “Donem-los una mica més de temps”, devíem pensar tots.

Un cúmul de despropòsits

Van anar passant els dies i les proves. Tots esperàvem les del dissabte 12 de desembre, que coincidia amb una prova general dels dispositius, pensant que potser llavors podríem fer una simulació. Però no va ser ben bé així: acostumats a les proves d’Indra, amb dades que anaven creixent de forma aleatòria, ens vam trobar amb actualitzacions que partien directament del 100% escrutat i que semblaven sortides d’una enquesta, més que de cap generació automàtica o aleatòria.

El pànic va arribar quan, durant la mateixa setmana del 20D, el dimecres i dijous previs, les proves es van tornar a programar i, de nou, van tornar a fallar. Scytl va respondre’ns, per telèfon i més tard per correu electrònic, que el 20-D tot estaria en ordre. Però no tranquilitzava gaire després de veure problemes a les proves.

I arriba el 20-D. Pànic.

Val a dir que tot i els problemes, la meva posició va ser la d’esperar: els deadlines ja ho tenen això, l’èpica de fer-ho funcionar a l’últim minut. Però aquesta mateixa sensació, cap enfora, generava certa desconfiança, i diversos mitjans van començar a apretar la UTE, “trobant a faltar” Indra. I més quan, durant el mateix 20-D, durant els avanços de participació, les dades van patir la primera novatada: al mostrar-los mentre no estaven processades totes les meses, les dades eren inconsistents. Però ei, que això també passava amb Indra; tot i que alguns mitjans espanyols ja es van començar a queixar.

I és que si bé hi havia articles previs que parlaven de “temor“, el tema ahir va arribar al límit de veure notícies on ja s’anticipava què passaria si l’escrutini fallava. Aquest era el nivell de confiança, tot i que jo vaig preferir callar, precisament perquè encara no havia fallat res.

El moment clau: tot correcte i sensació de victòria

I arribades les 21:00 (moment en què es van tancar els col·legis electorals a les Illes Canàries) va començar el recompte. I el que primer eren nervis -molts!- es va convertir en l’escrutini més ràpid i automàtic que hem tingut a Nació Digital fins ara: a les 3 i 12 de la matinada ja hi havia els resultats provisionals al 100%, i s’havien anat generant tot solets, després que jo me n’anés a dormir poc després de la mitjanit, amb el 99,7% escrutat. Inèdit.

I malgrat tot durant el procés hi havia mitjans -els que havien estat més crítics- que es queixaven per tot. Per una part, amb raó -com per exemple quan no arribaven 7 diputats de les Canàries perquè encara no hi havia dades de cap mesa; i és que tenia certa lògica… però no ho havíem pogut provar! Això si, per altra banda era de lògica i, per tant, el què cal fer, més enllà de començar a queixar-se, és pensar-hi per la propera, i veure si és necessari fer gaires canvis quan amb el 30% escrutat ja estava tot normalitzat.

Ara, la sensació de deixar el procés d’actualització de dades completament en mans de nucli, el servidor que llançava la crida cada cert temps per descarregar-se les dades i actualitzar les gràfiques, i de poder-se’n refiar, no l’havia tingut prèviament amb Indra, precisament perquè la complexitat de les dades, el fet que hi hagués arxius separats en .tar i d’altres en .tar.gzip, etc… i que tampoc hi hagués hagut mai una documentació prou clara, també ho deixava massa a l’atzar.

El cert, doncs, és que l’escrutini va ser ràpid i sense incidències des de la sala de màquines, fet que s’ha d’agraïr a Scytl i Tecnocom, i felicitar-los per la feina d’ahir. I que em va permetre estar més en altres temes, com la correcció d’algunes inconsistències en gràfiques, o acabant de polir i generar el CSV automàtic per generar els mapes de vots per municipi.

Conclusions: aprenguem tots dels errors

El primer que hem de tenir, tots, és més paciència. Sembla mentida veure programadors rajant d’altres programadors per fer la feina a última hora. I tots ho hem fet. Tot: criticar i compilar sense errors sobre el cronòmetre.

Però també és cert que hauríem d’aprendre, d’una vegada, a fer les coses BÉ, en majúscules, i aquesta va pels proveïdors de dades. Potser faltava temps. O comunicació. Però no es pot deixar un procés així sense cap simulació ni proves prèvies. I el fet que funcionés tot bé durant l’escrutini real no els disculpa completament d’això: a mi continua sense fer-me gràcia tot el temps que m’han fet perdre davant de l’ordinador amb la frustració de veure que comprometre un dimecres, un dissabte, el dimecres i el dijous següent no va valer per res.

Però va funcionar. I ràpid. Ara el que caldrà veure és si repeteixen -o si torna Indra- i si podem aprofitar aquesta feina per propers comicis, que cada dia semblen més a prop. Creuem els dits. I respirem fondo: ja ha passat. Quin 2015!

Advertisements