Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Suposo que, com en la majoria dels casos, no hi ha res que passi exclusivament per casualitat. De fet, per si mateixa, la casualitat no deixa de ser la combinació de les conseqüències de tants i tants esdeveniments que seríem incapaços de desglossar-los. M’hi ha fet pensar el fet de veure que en Saül Gordillo serà el nou director de Catalunya Ràdio. I, tal com vaig apuntar ahir a Facebook, m’ha cridat especialment l’atenció com, en menys d’una setmana, dues persones amb un marcat accent “digital” (o 2.0, com volgueu dir-n’hi) arribaven a càrrecs d’importància: el mateix Saül, a més d’en Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat.

D’en Saül en podeu llegir molts apunts al meu blog. I és que, sense buscar-nos, hem anat coincidint en espai (físic o digital) i, sovint, en projectes interessants on hi he anat aprenent molt. Llibres com Nació.cat o Sobirania.cat (on va tenir per bé incloure’m al recull dels 200 noms de la internet catalana), la seva participació a la Catosfera, o el seu blog, des del 2004 són exemples d’un perfil “2.0” prou marcat, a falta de tenir una nomenclatura més adequada -aquesta és la que es feia servir ja llavors, i ara, com en el cas de “noves tecnologies”, sembla que s’hagi anat quedant endarrerit tot i significar el mateix en un context diferent-.

La meva primera reflexió és molt personal: es fa estrany veure que algú amb qui has mantingut una conversa a peu de carrer pugui acabar tenint aquests nivells de responsabilitat. Salvant les distàncies, ni quan parlava amb en Saül ni mentre debatíem sobre la Girosfera amb Carles Puigdemont (i tot i parlar d’aquest segle, tot sembla ara molt llunyà) m’imaginava que podria alegrar-me tant dels seus èxits. L’empatia, suposo, augmenta quan l’altre és de “carn i ossos” i ho hem pogut comprovar. També fa, però, que patim molt més: són humans, es poden equivocar, i saber-los així, encara que admetin ser fal·libles, fa que patim més quan els veiem en situacions complexes. Però això també fa que les analitzem millor i ens les fem més nostres: implicar-se és, en el fons, la forma de saber que som. Però no soc filòsof i, per tant, probablement tot això siguin, únicament, sensacions molt personals.

Una altra reflexió, que ja apuntava al títol. He buscat una manera de parlar d’aquest perfil “2.0” i se m’ha acudit dir-n’hi “generació .cat”. Potser perquè gairebé tots els qui englobaria aquí tenen un domini propi o han fet campanya pel .cat. I hi inclouria desenes de noms, més enllà d’en Saül o en Carles: probablement el primer seria en Joan Francesc Gras, amb en Jordi Iparaguirre, precisament per ajudar a que arribés fins on és ara, però també als impulsors de la idea o del propi domini quan ja va aparèixer (Abril, Partal, …) i fins i tot algú més crític amb el procés pel qual es va assolir, com en Ricard Vaqué que portava molts anys lluitant pel domini .ct -però malgrat tot, també té el correu a @vaque.cat. I molts, moltíssims més: fins i tot algun més dels 200 que en Saül va incloure al seu Sobirania.cat. I els vull diferenciar de “la resta” perquè m’he adonat, amb el temps, que la meva vinculació amb la xarxa ha fet que vegi el món d’una manera molt diferent als qui ho van viure “des de fora”, descobrint això d’Internet amb ADSL a preus assequibles (compareu-los amb les primeres connexions i m’entendreu, encara que ara siguin cars) i amb molta literatura ja escrita sobre com viure en aquest món digital. És gent que va descobrir-lo i viure’n els primers temps sol, mirant una pantalla i intentant, primer de tot, arribar on hi havia la gent. I des d’allà, va observar què feien i va fer els seus experiments. Ningú va inventar la roda, però darrere dels seus noms hi ha les bases de la comunicació del futur. I ara aquesta visió arriba a estaments on encara no havia estat directament representada. Així que, tot i que els càrrec d’importància limiten la llibertat de moviments, cada cop més hi ha persones que entenen aquesta llibertat de comunicació com un valor i no com un inconvenient. Que parlen amb naturalitat de Twitter, dels Community Managers, dels blogs i dels servidors DNS. Que comprenen la xarxa, el context i que saben que és més perillós un mal selfie que un bon argument.

Aniré acabant amb una curiositat: el president, Carles Puigdemont, va néixer el 1962. El nou director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va néixer el 1972. Gent de 1982, prepareu-vos, que sembla que va de 10 en 10! 🙂

Així doncs, molts ànims -la sort no es desitja ni s’espera, es busca i arriba- i encerts en aquesta nova etapa, Saül. Potser en algun moment no les tindràs totes, però si ni el president pot ser infal·lible, l’objectiu és gaudir, aprendre i intentar millorar allò que tingui marge de millora.

Anuncis