Etiquetes

, ,

L’UX-202 i la M1200 que li havien regalat a l’Àngel el mateix dia que va néixer ara fa 152 anys es miren. No han de dir-se res, ho han notat: el ritme cardíac s’ha aturat definitivament, la temperatura del seu cos comença a baixar. Plorarien, si tinguessin glàndules lacrimals, però per algun motiu els seus dissenyadors no ho van veure necessari. La M1200 ha avisat els serveis d’emergències mèdiques -ho fa automàticament quan detecta una situació que ho requereixi, i ningú li ha hagut d’explicar mai com. Mentrestant l’UX-202 es manté quiet, immòbil. L’hora de la desconnexió automàtica ha arribat.

Abans d’aturar-se completament, els individus del model UX-202 inicien el “procés d’hibernació”. Els seus fràgils pensaments, en forma de qubits, deixaran d’ocupar la xarxa neuronal artificial situada a la part superior del seu perifèric de comunicació i es desaran als cristalls d’europi on fins ara només s’hi desaven fórmules matemàtiques en desús. La M1200 entrarà aviat també en aquest profund son, però el seus circuits d’alerta es mantindran mentre la seva trucada a emergències no hagi estat atesa.

Per això la M1200 té temps de visualitzar part de les transaccions de dades que passen entre els superconductors de l’UX-202. Per ells, tot és com si fos ahir. Imatges de l’Àngel, quan era tot just un nadó; la primera bicicleta elèctrica de les que tantes vegades va caure; l’inici de la llarga malaltia que el deixaria al llit durant anys. Imatges i xifres. Ni sentiments ni pensaments. Algoritmes, fórmules i codis que ni tu ni jo entendríem.

Sona el timbre i la M1200 activa el procediment d’obertura remota de la porta. Entren tres SEM-12-c, que amb els seus braços articulats estan preparats per carregar gairebé qualsevol pes i col·locar-lo a sobre d’una llitera per endur-se’l als forns, perquè ja fa anys que els taüts es van deixar de fabricar per estalviar fusta, i els cossos ja no s’enterraven des de feia segles. Un so agut emès per la M1200 ens distreu: ella també ha començat a hibernar. A 25.000 quilòmetres, un autòmata-operari rep les seves coordenades i dóna d’alta un tiquet de suport tècnic, una de les poques tasques que encara han de fer alguns humans, a l’altra punta del món, on la manca de recursos els obliga a acceptar sous més baixos. Al cap d’unes hores un vehicle autònom els passarà a buscar, com qui recull ferralla.

L’aldarull ha fet que alguns veïns, encuriosits, treguin el cap per la finestra. Ja no es miren, amb prou feines sabrien comunicar-se mirant-se als ulls, quina incomoditat. Si no els ho haguessin prohibit des de feia generacions, molts d’ells ho haurien publicat a Twitter, de ben segur. Però les darreres guerres mundials, acabades ja feia molt de temps, havien desembocat en els pactes de Reykjavík, on els principals mandataris varen signar els Compromisos per un Món Millor (2540dC). Des de llavors, l’accés a la cultura era limitat per evitar les dissidències i les armes només les podien tenir alguns robots que obeirien només les ordres dels presidents. Ja ningú sabia programar: això també ho feien màquines específiques, eliminant així la possibilitat que algú, amb males intencions, fos capaç de modificar un sistema que, al principi, el rebesavi del quadravi de l’Àngel va titllar de “barrabassada”, però que s’havia acabat imposant després de discretes concentracions al carrer, que acabaren en un no-res tot i que alguns diaris -quan encara n’hi havia- les anomenessin “marxes del segon orígen”, tot recordant un escriptor clàssic català.

Les flames fuetegen el cos inert de l’Àngel mentre un tornavís mecànic substitueix les peces de l’UX-202 per convertir-lo en el model més recent, l’UX-1550. Les dades dels cristalls d’europi ara es traslladaran a un supercomputador que escriurà una breu esquela en record de l’Àngel mentre les estudia per aprendre’n més, si és que es pot, del comportament humà. Un comportament que cap màquina entén, però que ja fa dècades que han après a imitar. Però, de moment, mai es preguntaran perquè l’imiten, ni si imitar-lo els suposa algun tipus d’avantatge. Són tant esclaus com les persones a qui serveixen.

Anuncis