Benvolgut Miquel del passat, t’equivoques de cap a cap: el temps no només no passa més a poc a poc, ans al contrari. Ara les hores s’escapen volant darrere teu. Tens tantes coses per pensar, tantes decisions per prendre per molt banals que semblin i tantes coses per fer, saber, escoltar, tastar i mirar que has perdut el compte de tot allò que vas prometre que havies de fer.

Benvolgut Miquel del passat, no tot és tant simple ni tot es pot simplificar. Les reaccions, les interaccions, els timings i l’organització de les coses creix exponencialment a mesura que tens més responsabilitats -i en vindran, no ho dubtis. I d’aquí a uns anys encara estaràs aprenent -o intentant aprendre- a delegar, a prendre decisions sense saber-ho tot i a llegir amb més deteniment.

Benvolgut Miquel del passat, no hauries d’oblidar tant fàcilment totes aquestes petites lliçons que la vida et va ensenyant si no vols tornar-te-les a trobar en menys temps del que t’esperes. No és que siguem l’únic animal que s’entrabanca dos cops amb la mateixa pedra: és que la pedra sempre et torna a avançar i t’espera per posar-te a prova.

Benvolgut Miquel del passat, no intueixis tant i observa més. Per molt que creguis que en saps, sempre et quedarà quelcom per aprendre. I gaudiràs aprenent: ets molt lluny fins i tot de la meitat del camí, com jo, amb sort, i la veritat absoluta, Miquel, no sembla existir encara, i cada cop hi ha més matisos i coneixements que ens desperten curiositat.

Benvolgut Miquel del passat, no segueixis pensant que hi haurà aquell moment en que sabràs que ja ets gran. Ara encara no l’hem trobat, i de la mateixa manera que sé que tu ja no llegiràs això tampoc confio que en Miquel del futur em doni cap pista abans d’hora. Seré jo, i seràs tu, i t’adonaràs que ni el què creies ni el què et deien té cap mena de sentit, que la vida té un significat completament diferent per a cadascun dels individus amb què et creuis.

I quan et preguntin, benvolgut Miquel del passat, i no sàpigues què respondre, digues “quaranta-dos“. La probabilitat d’encertar no difereix massa diguis el què diguis, si no saps de què parles. I ja hauràs deixat anar una breu però aparentment complexa declaració d’intencions.

Advertisements