Obres la finestra, inspires fort i deixes que el 2016 voli cel enllà. Te n’acomiades amb un somriure i treus el cap recolzat a l’ampit, mentre esperes que la darrera campanada doni la benvinguda al 2017.

Fa una estona has entrat a casa tot pensant quina mena de balanç podries fer d’un any com aquest. “Balanç de què?”, t’ha preguntat la veu de la consciència. “D’un període de temps de 365 dies que és del tot arbitrari, per a tu?”. I li has hagut de donar la raó: utilitzem les dates per a moltes necessitats pràctiques, però la vida ens ensenya que dues hores poden fer-se eternes i sis mesos poden fondre’s com segons.

Has mirat al teu voltant i t’has adonat que ja no ets el mateix que va dir adéu al 2015; aquesta vegada has reescrit bona part dels teus principis tot i haver intentat conciliar-los amb el que creies quan el món era diferent.

“El cert és que tot canvia a cada segon”, t’ha dit aquella veueta sàvia que tens dins, “i els canvis externs condicionen les variacions de la teva personalitat”, ha prosseguit, potser massa formal però efectiva. Tu hi has afegit, xiuxiuejant, que les teves pròpies variacions han condicionat també el teu entorn: mobles nous, més projectes que mai i una vida per davant plena de reptes.

Potser has de deixar de pensar tant, t’has dit, mentre t’adonaves que la finestra estava tancada i que ja tocaven les 12.

Anuncis